Aquí huele a petroleo mas que azufre, mr. danger o porque no te callas, o moltes mes que han fet tant famòs al líder del Partit Socialista Unificat de Venezuela, si senyor, ell Hugo Chavez Frias, i es que Venezuela es casi mes conegut per ell i per la seva política antiimperialista, anticapitalista i de caire marxista-leninista encara que vist des de fora sembla mes stalinista, que no pas per les coses que te a oferir el país a la gent que el va a visitar, i es que amb l'or negre que tenen, la veritat es que no es preocupen gaire per el turisme, tot i que últimament sembla ser que hi comença a arribar mes gent, però tot i així molt inferior a països com Bolivia o Perú on es concentra un gran nombre de turisme, però anem pas a pas i a veure que depara tot això.
Doncs procedent de la frontera per la Guajira i per Maicao vaig entrar i només amb poques hores ja vaig poder comprovar algunes coses, la primera la corrupció de la policia, doncs per 6 o 7€ van deixar entrar al país a un noi de Colombia que entrava d'il·legal i sense papers, la segona, va ser si mes no, mes xocant, es molt més barat un litre de benzina que un litre d'aigua embotellada, la benzina al voltant de 1 centim/litre l'aigua vora els 40 centims/litre, brutal, la mes barata del mon, així com brutal els motors enormes que consumeixen 30 o 40 o ves a saber quans litres al 100 i que per molt petroli que tinguin i per molt barat que sigui, fan una penosa destrucció de recursos i un mal mediambiental terrible, i tercera, el putu canvi de moneda, el mercat negre i totes aquestes vaines, ja que hi ha un terrible control de totes les divises extrangeres i els venezolans només poden obtenir una quantitat petita de divisa extranjera al any, el que ha creat un mercat paral·lel, vamos que el canvi real estava 1 a 3 i al carrer esta com 1 a 9 o 10, i la vida es paga amb el valor del mercat negre, es a dir, que si vens amb canvi normal, tot esta al triple de car, vamos un menu que val de 3 o 4€, pot saltar als 12€, mes car que Europa i val a dir que m'he trobat a molta gent que no ho sabia i el viatge li surt per un ull de la cara.
Doncs per Venezuela sóc, després de deixar enrera la calor de Maracaibo, vaig acabar a Coro per l'endemà trobar-me amb el Max a Caracas que venia a disfrutar d'unes tres setmanes de vacances. Allà Coro vaig conèixer un murcià, dos catalanes i una guatamalteca i amb ells vaig passar una agradable nit, tot bebent birres polar, parlant de la vida i finalitzant amb unos rojos del copon que em van explicar la vida de pe a pa de Simon Bolívar i es van despedir amb una frase molt típica per aquests viaranys, Socialismo, Patria O Muerte, Venceremos, si si, això em sona de Cuba, i es que la gent en certa manera te un aire a cubano per aquella part de la costa. L'endemà allà mateix a Coro vaig anar amb el Pepe el murciano a fer un vol per un antic camí d'esclaus que els espanyols van utilitzar i la veritat que de la calor de la costa, vas amb cotxe una hora a la muntanya i tot es verd i molt selvàtic. D'allà fins a unes cascades per fer un banyet i de tornada a Coro que demà tocava anar fins a Caracas a rebre el Maximus.
Després d'unes hores amb busetes ben caluroses passant per Maracay i Valencia, vaig arribar a la gran Caracas, capital de Venezuela i ja només a primer cop d'ull molt grisa, deu ser per tot el fumot dels carros. Al arribar al hostal, ja ens vam trobar amb el Max que venia procedent de Barna i amb moltes històries per explicar. A Caracas poca cosa, increïble que una capital de país no tingui o sigui missió impossible trobar una oficina de turisme, així que com pintaven les coses, una volta pel centre, visites incloses al heroi i llibertador Simon Bolivar i una bon dinaret mentre veiem el Chivas-Barça, i doncs res mes, poca gent al carrer i ciutat que ens va semblar ben tristota, encara que per apreciar-ho mes necessitaries un temps a ciutats tant grosses, però a primer cop d'ull, no em va agradar gaire, a sobre la mala experiencia d'una policia ben corrupta que després d'un registre del tot estrany, es van quedar 40 bolivars, vinga sempre ajudant al ciutadà. Anem cap a Ciudad Bolívar.
Un nou bus de nit i ja som amb en Max a Ciudad Bolívar, des d'on fariem les excursions cap al Roraima i el Salt del Angèl. Aquesta ciutat te un agradable centre colonial, com molts d'altres i just al costat passa el Orinoco, uns dels rius mes grans del món, el que fa que hi hagi una humitat brutal i una sensació de calor i xafugor encara pitjor. Allà mateix a la terminal de busos vam arreglar fer uns tours amb Conexion tours, ja que el noi Carlos, molt parlaner, doncs ens va convèncer, així que a la mateixa nit agafavem un nou bus de nit cap a San Francisco de Yuruaní, punt d'inici del Roraima, des d'on un jeep ens va acostar fins a Paraitepui, lloc d'inici de la caminata en si, 6 dies per davant amb un grup de dos catalans de girona i un basc de biscaia, tots ells molt enrotllats i simpàtics i amb els que l'excursió va ser mes entretinguda, a part, el guia, el Luís, molt poc competent i el cuiner Eduard, un pemón del poble que era el portejador, i tot i que a mi no m'agrada portar guies i portejadors quan vas a caminar, aquí l'has d'agafar si o si, ja que des del poble en que començes a caminar, aquesta es la manera de subsistència que tenen per guanyar-se la vida. Pel que fa a la caminata en si, molt, molt, molt interessant i diferent a totes les coses que havia vist fins ara, doncs aquests tepuis "muntanya amb pemon", son super antics, diuen que poder de les primeres formacions muntanyoses de la terra, i que tenen ecosistemes propis i únics, el que fa que sigui una visita del tot interessant i recomanable. Per l'altiplanicie de la muntanya es poden veure llocs força interessants tot i que la l'epoca plujosa deslluia una mica l'espectacle ja que ho be plovia o estava tapadot i només teníem certs moments on les boires coincidien una treva per poder contemplar tota aquella majestuositat. Com deia, per allà dalt pots anar a llocs com la ventana amb grans vistes, el jacuzzi on et pots refrescar ben refrescat o pots fer una caminata ben exigent de no pas 5 hores, si no que mes be 8 o 9, cal dur menjar, el pajaro del Luis no va preveure això, però fins on arribes a una triple frontera amb Guyana, Venezuela i Brasil, ja veus tu allà dalt de tot una frontera, rollu la que existeix a Iguazú amb Paraguai, Brasil i Argentina, es curiós i cansat. Per acampar, tampoc hi ha problema, doncs existeixen els anomenats hotelets on poses la tenda sota d'unes coves que et resguarden del fred i de la pluja, com ja he dit ben present per allà dalt. En fi, una aventurilla ben divertida, però on tens que anar preparat per tot perque pots trobar fred o pluja o fins i tot a prop de Paratepui una calor ben espantosa que et destrossa la pell, sense parlar dels petits mosquits que et foten unes mossegades ben exagerades, jeje, i es que el paradís te un preu a pagar, sempre.
Abans de tornar a Ciudad Bolivar, vam fer un petit vol per el últim poble abans de Brasil, Santa Elena, gràcies tot al descontrol del senyor Luis, cullons i es que una vegada que pagues un tour per despreocuparte una mica, casi bé, ens hauriem d'haver preocupat mes, però bé, val molt la pena fer servir, el "bueno". De tornada a Ciudad Bolivar, descans, doncs després de 6 dies i busos amunt i avall un arriba cansadot, i l'endemà tocava Canaima i el famós Salt del Angel.
Ja hi som, cap a Canaima, una avioneta Cesna, sembla ser que forsa estable, grans vistes de la Sabana i arribada a la pijilla comunitat indigena de Canaima. De nou al grup vascos i catalans, com m'agrada això, després de viatjar durant mesos, es nota que es Agost perque hi ha un munt de gent de la terra. El passeig cap el Salt es fa en barca riu amunt durant unes 4 hores, i el paisatge es molt maco tot rodejat de selva i tepuis per tot arreu, per finalment toparte amb l'espectecular salt d'aigua mes llarg del món 980 metres d'alçada i 807 de caiguda ininterrumpida, grandiós, la veritat es que molt maco, tant com perque et deixessin una estona llarga per contemplar-la i no anar amb les presses i només estar 30 minutets, però en fi, això dels fucking tours es el que te, sempre amb el pito al cul. Un cop vist, tornada al campament, nit en hamaca i l'endemà ben d'hora tornada a Canaima per anar a veure el Salto del Sapo, potser mes xocant que el Salt del Angel, doncs passes per darrera una cascada amb una força inhumana que sembla que t'atraigui cap a ella, i la ventolera que es crea es de la ostia, buff, molt molt divertit. Ja per acabar, tornada de nou amb avioneta mentre el pilot llegia el diari articles de l'inminent posta en marxa de bases nordamericanes en territori colombià, un nou mal de cap per Venezuela, doncs es tot una declaració d'intencions per futurs anys, ja que la quantit de petroli que te el país es un autèntic caramel per l'imperi yankee, així que mes val que es vagin preparant perquè no m'estranyaria pas que ens uns anys les guerres d'orient es trasladessin cap aquí, ja que a part del petroli venezolà, els americans estan ben interessats ens les grans reserves hídriques de tot aquest continent, sobretot del riu Parana-La Plata d'Argentina, l'Amazones a Brasil i l'Orinoco a Venezuela, i es que segons ja he escoltat molt per aquí sudamerica, les guerres futures seran per l'aigua i els E.U.A volen assegurar-se el pastel i el control de l'energia mundial, deu ni do, aquests yankees mai en tenen prou.
I bé per parlar de mes curiositats de Chavez, aquí van algun exemples de com aquest home també se li gira bastant la paella, amb el sentit de que a vegades sembla un nen, perque per exemple, abans el país es deia República de Venezuela i ell el va canviar per República Bolivariana de Venezuela, com no, en honor al gran Bolívar, del que pots trobar fragments de la seva història en els diaris de cada dia. Un altre cosa curiosa, es que abans la bandera tenia set estrelles essent cada una d'aquestes 7 en representació de cada estat, doncs va entrar ell i va crear un nou estat, i ja en son 8, per tant canvi de bandera, ara 8 estrelles. Una, que es una mica mes rídicula, es que a la bandera apareix un cavall i des que es al govern, ja li han canviat la orientació del cap 4 vegades, així que el cavall em penso que ja s'ha tornat boig. Unes altres que en algún altre païs serien acusacions ben greus, es dir, que el president de Colombia per mitjà de grups paramilitars l'han intentat assesinar, que no em costa gaire de creure, ara, la cosa bona es que almenys ho diu, pero serà que diu el que pensa, ho poder pensa bastant abans de parlar, no se, com un diu una cançó de Sabina, hi haura coses que fa bé i altres que no, perque sembla ser que amb els grups indigenes i la gent mes desfavorida, ha sigut com una entrada d'aire fresc i un estímul per seguir lluitant, com ho demostra que a la gent indigena del país els deixen entrar directament als estudis sense fer prova d'ingrès o amb beques bastant importants, o com passa a Canaima, que Chavez els hi va coincidir l'explotació de les terres cobrant el 80% del valor de l'entrada i administrant les terres i decidir ells el que volen, cosa que abans ho feia l'estat, no esta gens malament. Per altre banda també he tingut ocasió de parlar amb gent que te petits negocis i l'entrada de Chavez els hi ha fet molt de mal, per tot lu de la moneda i aquestes coses, i no estic parlant ni molt menys de gent rica, si no gent que amb els anys va anar muntant un negoci i els hi anava força bé, però després de tots els canvis polítics s'han quedat sense qüasi be res. En fi, opinions per tots els gustos i de lo mes diverses, ara, el que esta clar es que ja hi han uns quants països amb aquestes idees i grans amics de Venezuela com Cuba, els de sempre, sempre hi seràn i gent com Xina, Russia, Iràn etc..., bé, anirem seguint cap a on va a parar tot això del Socialisme, patria o mort, jo de moment prefereixo la vida.
Continuem avançant i després de descansar un nou dia a Ciudad Bolivar, vam decidir fer un nou tour, el mes dels tours, i de nou amb el Carlos i la seva agencia, aquest cop a los Llanos a veure animals i es que al Max li feia molta il·lusió i a mi, tot i que ja havia vist algú d'animals al llarg del viatge, em feia especial il·lusió la possibilitat de veure alguna anaconda, que de moment res de res. Així que 12 o 13 hores, ja no recordo, i cap a Barinas, passant pel Pol Sud, i d'allà a Mantecal on el Ramón el jefe del ranchito ens va portar en camioneta fins al campament. A partir d'aquí doncs una excursió en llanxa a veure unes antigues tortugues, una mica d'hamaca, a la tarda, per fi, després de veure un caimà, vam poder veure una de les besties mes increïbles de la naturalesa, una anaconda d'uns tres metres, tot una experiència, i es que quan se tenrolla una miqueta al coll, deu ni do la pressió que pot arribar a fer. Al dia següent passeig una mica boig a cavall, esta bé, això de que et deixin lliure amb un cavall, i a la tarda pesca de piranyes, res de res, ni una, mala epoca, massa aigua, ja se sap, temporada de plujes, i es que val a dir que ens va ploure cada un dels dies que el max va estar per aquí, poder porta la pluja a Catalunya, encara que vam tenir sort, i vam poder veure una anaconda.
A partir d'aquí, volta cap a Barinas, unes birres amb el max tot xerrant i recordant vells temps, bus nocturn fins a Maracay, i allà de nou amb molta calor, el max cap a Caracas i de retorn cap a Catalunya (una grata companyia tenir el max per aquí uns dies, crec que van ser força interessants), i jo cap a Choroni al parc natural Henri Pittier, el més antic de Venezuela i de nou a la platja.
Calor, calor, molta calor per Choroni, lloc d'aquests on et pots estirar i poca mes, encara que al petit poblet colonial encara permetia algun que altre passeig, però tot i això i encara que m'havien recomanat un altre platja, Chuao, ja no tenia gaires ganes de platja, mosquits i calor, així que vaig passar un parell de dies per la zona, just el temps per coneixer un trempat italià, l'ambient garífuna de la zona, i uns venezolans que em van invitar a sopar arepas, que portaven mesos vivint a la platja amb una tenda de campanya, no se com no s'avorreixen, pero en fi cadascú es per el que es, i val a dir, que l'ambient no em va agradar massa, al igual que detesto les costes catalanes al estiu, doncs això era inclús pitjor, amb tots els venezolans de vacances a la platja bebent grans quantitats d'alcohol, reggeaton a fondo des dels cotxes i un descontrol bastant heavy, així que jo que prefereixo platjes mes tranquiles, no hem va acabar de fer el pes, i tot i que la zona crec que te bons llocs per caminar sota un espès bosc, vaig decidir anar cap un lloc mes fresc i probablament sense mosquits, cap a Mérida i Los Andes.
Un altre bus, poder ja un dels últims de nit, si no l'últim abans d'acabar el viatge, i ja sóc per Mérida, i només arribar ja vaig comprobar que si, que la calor s'havia acabat, oh, quin clima mes maco i fresquet al vell mig de les muntanyes. Allà vaig anar a petar a un hostal amb tot d'ecuatorians, tots ells ben trempats i per la tarda vaig aprofitar per primera vegada per provar el couchsurfing i vaig coneixer un par de venezolans ben trempats i que em van explicar forces coses del país, tots dos ben chavistes, al contrari del home del hostal antichavista total i que em va explicar algunes històries mes del país que si mes no encara et perden mes, com les últimes votacions que es van fer, totalment informatitzades, quan a Europa encara es continua fent a les urnes, doncs aquí van fer com un sistema en el que els resultats eren compatabilitzats en el moment que feies al vot, el que fa que instantaneament ja es sàpiga el vot, doncs resulta que quan van tancar els col·legis rollu les 8 de la tarda, i els resultats tenien que ser casi inmediats, pues no, els resultats no van sortir fins a altes hores de la matinada, sospechoso, manipulacions nocturnes? qui sap.......però en fi això de la informatica no deu funcionar gaire bé, a sobre, quan votes es veu que guarden un resguard amb paper del que una persona ha votat per si volen fer al·legacions sobre el vot, doncs ni van haver, i els papers ja havien estat incinerats hores després de les eleccions. Continuant amb les sospites, també em va sobtar aquest dia veient la televisió que quan feia la roda de premsa expicant les coses sobre la trobada de la Unasur a Argentina, doncs resulta que quan els periodistes li feien preguntes, doncs ell, els coneixia a tots i els felicitava per el seu treball en els diaris, mmmmmm, no sé, quan teòricament amb preguntes així cap a un líder polític, doncs no hi tindria que haver cap relació, però es que allò semblava mes una reunió entre amics que no pas una roda de premsa, però en fi, mes coses que a un el confonen mes, però vagin treballant que la gent del carrer no pot disposar del seus diners i el govern fa i es desfà, això comença a fer pudor. Aqui un altre, despres d'un referendum molta gent que va votar en contra va ser acomiadada dels seus llocs de treball, mmm, mentira o veritat com totes les altres coses, sobreinformacio, no crec, trasgiversada, si.
Doncs per Mérida bastant de relax, ja que vaig aprofitar per descansar una mica i passar l'estona els dos primers dies, fent una mica el vago per la ciutat, però ja al tercer i després de retrobar-me amb l'Ikaitz el vasc, vam decidir anar a fer una caminata per el Paramo de la Culata, uns dels parcs nacionals que queden per aquí la serra, i la veritat es que es força interessant, i val a dir que també deunido el que vam caminar, una mica mes i fem cim al cerro Pan de Azucar, ja que només ens vam quedar a 300 metres però se'ns feia tard i no portàvem ni tenda ni menjar ni res de res, així que mitjà volta i cap a Mérida, però havent fet una bona excursió. Al l'endemà dia per visitar poblets per les muntanyes del voltant, i la nit una mica de festa, i es que, val a dir, que Mérida es la ciutat de Venezuela que m'agrada mes, doncs es una ciutat jove, universitaria, no gaire grossa, rodejada de muntanyes verdes, i un llarg etc, el que la converteix en una ciutat on sempre pots fer coses i amb una interessant moguda cultural, tot això que fa sigui molt mes que interessant pasar-hi un llarg temps, i es que ja he conegut varios estrangers vivint per aquí i la elecció penso que no es dolenta. La festa nocturna recorda molt als dies universitaris doncs com ja he dit abans esta ple d'estudiants i aixo pel carrer es nota, aixi que tant amb l'Ikaitz com amb un argenti vam sortir a veure una mica la moguda nocturna. Quan l'Ikaitz se'n va anar, jo em vaig quedar uns dies mes amb l'argentí Nico i el angles-gallec Malcolm, i per allà doncs alguna festa mes, una mica mes de pobles com Jají, i sobretot relax, molt de relax.
Doncs aixi estem, ja a punt de deixar el pais, i retornar a la Colombia de Uribe, allà totalment una política ben diferent i es que Venezuela no m'ha deixat indeferent, moltes converses polítiques i molts punts de vista diferents, molta desconfiansa amb el model politic molta desinformacio amb el que el govern fa. Preguntes que he pogut fer, com "que s'ha aconseguit en aquests 11 anys?", doncs les respostes son molt buides o molt confoses. Com xerrant amb un argentí poder el model venezolà serveix com a referent mundial per altres països que puguin veure que un canvi es possible, pero la gent de venezuela ho esta vivint amb les seves propies carns, i no se, penso que no es gaire positiu per la gent del pais i molt egoista pensar que es positiu per la població mundial i els del país que se jodan. Tal com es planteja el model socialista, les idees son molt bones, pero imposades des d'alt sempre fan que tot trontolli, i es que si ho miro com a moltes comunitats indigenes o les comunitats zapatistes que vaig poder coneixer per Mexic, si que viuen en un clar model socialista, on el poble mana i el govern obeeix, pero allà penso que es molt mes fàcil d'imposar perque a petita escala sem fa un molt bon model, pero a nivell de països i grans estats, masses pensaments diferents, i la gent no vol perdre molts dels privilegis amb els que viu i perdre una mica de lo seu per repartir entre els demes, perque el esser huma es egoista per naturalesa, i sempre pensa en anar a mes i procurar per ell, sense pensar en els demes, i els dies en els que vivim en el que el model capitalista esta tant extes, canviar-lo sem fa molt dificil a no se que sigui imposant les idees i creant com una "dictadura", paraula que fa molt de mal depen de amb qui la comentis, pero es clar, si vols canvis ràpids i imposar el model poder es de les uniques maneres. Així que en que quedem, tinc clar que tiro cap el socialisme, cada vegada he anat veient mes que pots viure amb molt poc i la supressio de classes socials i que tot la gent poguessim tenir els mateixos drets i existís el dret a treball, educació, terra, democracia, llibertat, justicia, pau, vivenda, salut i independencia per tothom. Tot això són idees que et fan veure un possible canvi, pero a dia d'avui o veig mes com una utopia que no pas com un model que es pugui implantar, encara que en certa forma el discurs Chavista he de reconeixer que en certs punts em molta bastant, si que molt populista però moltes vegades diu grans veritats, però es clar, mai saps tot el que hi ha al darrera, i poder a anys vista tot això acaba triunfant, però penso que han de passar forces anys i molta gent s'ha de sacrificar per poder establir aquest model, i el que es pitjor, molta d'aquesta gent que es s'ha de sacrificar, poder no veura el que es pot aconseguir d'aquí a uns anys, com altres grans personatges de la història mundial que no han vist mai el que ha passat després de difunfir les seves idees durant anys i anys, i això es el que molta gent no suporta, el sacrifici actual per un teòric canvi a millor en el futur, però això va per llarg, per molt llarg, així que poc a poc hem d'anar veient cap a on tira. Hasta la victoria siempre.
Friday, August 28, 2009
Subscribe to:
Posts (Atom)
