Wednesday, March 11, 2009

Argentina Cental 01/03/09 al 16/03/09, Trulli:

Hola gent, ja torno a ser per terres argentines. Després de deixar Valpo, vaig anar cap a Mendoza, passant per la espectecular zona de l'Aconcagua on vaig tenir sort i gràcies al dia despejat es podia veure la inmensa muntanya. A continuació es passen uns altres bells paratges camí de Mendoza, per la zona d'Uspallata. Ja a la tarda vaig arribar a Mendoza sota una intensa calor, i vaig buscar un hostel, cosa que va costar bastant perque estava tot a petar, pero finalment en vaig trobar un, on a l'habitació vaig coincidir amb un noi italià que estava fent un viatge amb bici. Ja de nit després de d'enterar-me que Manu Chao havia tocat aquella mateixa nit a un local de Mendoza (Damn it), vaig anar a un casino amb dos nois de Santiago, perque Mendoza es famòs per dos coses, per els casinos i per els vins. Val a dir que el casino, es així, bastant cutre, ja que podias anar de qualsevol manera, i les apostes eren bastant petites. Per acabar la nit, un ex militar americà, em va fotra una gran rallada de la guerra Vietnam, crec que la guerra l'havia deixat bastant tocat.

Al dia següent vaig buscar un hostel mes baratet i mes tranquil i allà vaig coneixer dos holandesos, amb els quals vam llogar unes bicicletes i vam anar a Maipu, a la zona dels vins, ja que era per allà, almenys una excursió per catar vins, i es que a Mendoza, o t'envas a les muntanyes o no hi ha gaire a fer.

Després de passar tres dies, vaig posar rumb a Cordoba, mes cap al centre d'Argentina, i la ciutat coneguda per la gran quantitat d'estudiants que van a parar-hi. Alla vaig estar a un hostel que es deia Locomotion amb molt bon ambient pero no gaire net. La primera nit vaig anar de festa amb uns israelians, però tornar abans d'hora cap al hostel, perque estan bastant fatal del cap i la veritat es que la festa no era gaire divertida, bueno, a ells semblava que els hi molava.

Cordoba ciutat no esta mal, però l'aglomeració de gent pel centre es fa bastant pesada, en canvi si desconectes i t'envas a las cierras que en diuen ells, es brutal, perque hi ha una pau increible. Jo vaig anar a Alta Gracia, un poblet on la familia del guerrillero heroico "Che Guevara" tenien una casa, per els problemes d'asma que ell tenia, ja que allà el clima es molt sec i va be per aquest tipus d'enfermetats. També hi ha una estancia jesuitica que no esta mal del tot, allà, ves tu quina casualitat, vaig coneixer un basc i una andalusa que havien estat treballant a Dublin fins a l'any passat.

I per di Rosario, ciutat natal del guerrillero heroico, al final m'he empanat hi he passat una setmana per aqui, però es que vaig anar a petar a un hostal amb gent molt enrotllada i la veritat es que hi estava molt a gust, i val a dir que la ciutat, es la que m'ha agradat mes de per aqui Argentina, ja que no es gaire gran, pero ja tens de tot, i a sobre amb el riu Parana al costat, per on es un plaer corre, i es que es brutal la quantitat de gent que surt a fer esport a la caiguda del sol, la "costanera" tota renovada es queda a petar de gent, corrent, passejant, amb els gossos amb els nens, cantant, tot molt divertit. També em trobo esperant per anar a veure el partit del Newell's, l'antic club de Messi, i es que aqui al hostel treballa el fill del actual president, que ha tret del poder a un dictador que portava ni mes ni menys que 14 anys al poder, fent servir molt mes que paraules per mantenir-se al poder, buff, tota una història molt xunga això d'aquest club, completament a la ruina i al que Messi ha donat 22000€, per intentar subsanar les contes, imagiuneu-vos com estan que estan canviant les butaques del estadi i les venen a 30 pesos, algú en vol una? (son blanques i vermelles).

La vida nocturna tampoc no esta mal, es una ciutat amb un important nombre d'Universitaris, el que assegura que la ciutat no dormi gaire per les nits, en un d'aquestes vaig trobar-me un company de classe de Messi, que em va dir que mai s'havien esperat que arribaria a ser el que es, ja que em van dir que era super esquifit, vamos, que quan bufava el vent no podia sortir de casa, no me l'imagino a la Patagonia.

Ah finalment avui je anat al partit Newell's-Huracan, tot un plaer i es que les festes en els camps de futbol son la ostia, si, perque per el que fa al tema joc, es bastant fluix, res a veure amb el nivell europeu, pero que cullons, encara que perdin el camp es una festa, no com per allà, que quan les coses van mal dades, la gent només es dedica a criticar.

Doncs res, que aixo de la Argentina central, no esta mal, amb tres ciutats que no tenen res que envejar a Buenos Aires, i on respirar, es encara un plaer, i on en una d'ellas a Rosario, us recomana Posada JuanIgnacio, m'he passat una setmana, diguem que bastant de relax, del llit a la piscina, de la pisina a la taula, i fugint del sol que era força fort, jeje.

Apala, fins la propera. Siau.

Fotos-Photos: http://picasaweb.google.com/truyolsfk

Wednesday, March 4, 2009

Santiago de Chile & Valparaiso 19/02/2009 a 01/03/2009 Uri & Trulli:

Després de molt de temps, vam abandonar la Patagonia per dirigir-nos en vol cap a Santiago la capital de Chile, una ciutat molt més tranquila que la capital del pais vei, Argentina.

Allà vam estar a casa d'una familia de la qual l'Uri te una coneguda a Barcelona. La veritat es que van ser cinc dies que van cuidant-se molt bé i amb els quals vam poder coneixer gran part dels racons de la ciutat, així com els voltants, ja sigui al Cajon del Maipo, una vall que s'endinsa cap als Andes o Algarrobo, un poble coster on els xilens passen els seus dies d'estiu.

La capital té forces racons per explorar, i la calor, per ser estiu tampoc es gens forta, i fins i tot per la nit agradable. Allà vam visitar tota la part central amb la plaza de armas, el museu precolombino, la moneda, les varies universitats que hi ha, així com el cerro San Cristobal des d'on es tenen unes magnífiques vistes de la ciutat, o les zones d'ambient nocturn com la plaza Nuñoa, Orevoluco o el barri Bellavista. Tot plegat força interessant i on vam poder gaudir una mica del sol, el qual haviem deixat enrera forces dies abans.

Després d'aquests dies vam dirigir-nos a la ciutat costera de Valparaiso, a veure els famosos cerritos, aquestes muntanyetes de les quals ni ha un munt. La ciutat en si es bastant bruta, cosa que ens va sorprendre ja que es patrimoni de la Unesco, però la veritat es que només cuiden una mica la zona del Cerro Concepción i Alegria, els mes turistics, a la que surts d'aquesta zona i vas a veure altres cerros, la higiene de la zona deixa bastant que desitjar, tot i així te zones força interessants per veure. També ens vama acostar a Viña del Mar, pero vaja, es una cosa al estil Benidorm o qualsevol ciutat costera d'aquestes.

A partir d'aquest moment, ja com vam dir sense bicicletes, ens separem, l'Uri parteix rumb al nord de Chile i el Trulli cap a Argentina de nou, rumb a Mendoza. Us continuarem informant.

Fotos-Photos: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
 
Free counter and web stats