Fetskaldo SinBicing SudAmerica: November 2008

(UNDER CONSTRUCTION)

PUERTO IGUAZÚ – EL SOBERVIO (SALTOS DE MOCONÁ) – 25 DE MAYO – ARISTÓBULO DEL VALLE (SALTO ENCANTADO) – OBERÁ – RIVERA (R.O.U.) – MONTEVIDEO (R.O.U.) – PUNTA DEL ESTE (R.O.U.) – COLONIA DEL SACRAMENTO (R.O.U.)

Bé, doncs després d’un espectacle com el d’iguazú, “no era plan” de rebaixar el nivell, així que vaig centrar-me en visitar els “SALTOS DE MOCONÁ”, una obertura al centre del riu Uruguai, que a diferència dels salts i cascades habituals, no talla el curs del riu de forma transversal, sinó que segueix el curs de l’aigua, i que es va originar amb una falla fa molts anys.

Per això, en un mateix dia em vaig desplaçar fins a “San Vicente” amb el omnibus i vaig pedalar fins a “El Sobervio”, porta d’accés a Moconá i al Brasil, i on vaig tenir el primer contacte amb el “Portuñol” (evidentment, barreja de Brasileiro i castellà).

Un cop allà, em vaig quedar amb les ganes de visitar els Saltos de Moconá, perquè el riu Uruguai continuava tant crescut que cobria el salt (un fet curiós, ja que només es pot donar al ésser una obertura longitudinal). Això que des de Iguazú em van “confirmar” que el riu ja era baix i feia 3 dies que es podien veure els salts...

Bé, tant parlar dels salts, haureu de saber a què em refereixo, no!? Doncs aquí va una foto que he tret d’internet:

Saltos del Moconá, parallel to Río Uruguay, image from the internet

Igualment estava content que m’haguéssin enganyat, perquè el passeig des de San Vicente i després per la Ruta 2 fins a 25 de Mayo és preciós, i tant El Sobervio com 25 de Mayo, són pobles bonics de visitar, especialment per la influència brasilera i la vinculació al camp, com si el temps no hagués passat.

Vistes del camí entre San Vicente – El Sobervio , amb un camp de “Planta de Hierba Mate”

Agricultor treballant la terra amb bous

Farmar working on the land with oxes!

Brasil vist des de la llera del riu Uruguai a El Sobervio

Brasil seen from El Sobervio, next to Rio Uruguay

Ruta 2, més mostres de la societat rural de la zona

Ruta 2, ain’t it a rural area?

Misiones, terra vermella i selva verda

Misiones, red land and green forest

Vaig deixar la Ruta 2 per anar cap a “El SALTO ENCANTADO”, a uns 11km d’Aristóbulo del Valle, un lloc poc conogut entre els turistes “gringos” i que m’havia recomenat primer un noi de Posadas, i llavors la gent de l’alberg de San Ignacio Miní, i que per mi, van encertat del tot:

Salto Acutí

Salto Encantado

Salto... bueno, uno más

Finalment, em vaig acostar a la meva última visita prevista a la província de Misiones, i última abans de saltar a la República Oriental de l’Uruguai, Oberá.

Principlament tenia com objectiu està en una ciutat important on poder agafar el omni, però també visitar “El Reptilario”, que va resultar estar en pèssimes condicions, el “Jardin de los Pájaros”, una mica millor però encara massa comprimit per a les pobres aus, i el parc on es celbra “La Fiesta Nacional del Inmigrante”, que s’havia celebrat el mes anterior, i per tant m’havia perdut, i que tothom a la provincia en parla, així que em va saber greu no poder-la viure.

Pobres serps tant comprimides!

Poor snakes, enclosed in such a tiny space!

Jardín de los Pájaros

Casa de Suïza, aaiii... què deu fer la Vanesa per aquestes terres...!

Viva España, COÑO! (Va per la meva mama, je, je...)

Oberá

A Oberá vaig començar a ser conscient que la convianció de omnis per l’Uruguai seria complicada, i que si em reunia amb el Trulli des del primer dia em faltaria temps per visitar tot el que volia... bé, sobre la marxa ja decidiré, vaig pensar.

L’Omni em va deixar a Colón, ara una vella coneguda meva, vaig pensar amb l’extranya sensació de que en un país tan nou per mi, pogués haver-hi ja indrets coneguts. D’allà vaig creuar el Pont Internacional General Artigas amb la bici, i vaig entrar al que era el tercer (ja!) país sud americà on posava el peu, Uruguai.

Puente Internacional General Artigas, Argentina – Uruguay

La primera destinació va ser RIVERA, una ciutat que comparteix avingudes i parcs amb la ciutat de “SANTANA DO LIBRAMENTO”, al Brasil, i des d’on creuant el carrer canvies de país, sense cap limitació.

El que em tenia més encuriosit, però, era conèixer la família de la Kelly, una simpatiquíssima noia uruguaia que ara para per Barcelona, i que em va passar telèfons i adreces de família i amics pels quals jo era un total desconegut, però ella va insistir en que em rebrien molt i molt bé. I així va ser. El “Fininho” (pare) i el “Bebe” (el germà petit) em van venir a recollir a la terminal, em van acompanyar a l’hotel. L’endemà vaig conèixer la Luana (germana) i el Marcos, la Lula (la mare), la Jasmin (neboda), el Jordi...

Em van convidar a dinar, em van portar a pasejar amb camioneta pels dos pobles (Rivera i Libramento), vam anar a veure el Marcos que tenía un partit de futbol, em van donar tot tipus de consells per anar a menjar i moure’m en general per Uruguai. No hagués pensat mai que rebessin tant bé a un desconegut! I això que ells, és clar, estaven treballant i amb la seva vida.

Plaça central de Rivera

Parc compartit entre les dues ciutats i països

Avinguda compartida entre les dues ciutats i països. Quín costat és quin!?

Fos com fos, el cap de setmana volia estar a Montevideo, i gaudir de la primera “farra” en terres Sud Americanes. Així que el Divendres a la nit ja estava sopant a l’alberg “El Viajero” de Montevideo, on vaig conèixer moltíssims brasileiros (estan per tot argentina!), el Xavier, que viu per allà i treballa en temes de integració social, i 4 alemanys, el Nils, el Stephan, i m’haureu de disculpar que no recordi el nom dels altres, i que que fan una espècie de “objecció de conciencia” a BsAs, també amb temes d’integració social per a nens mitjançant uns tallers d’esports (Hockey, Handbol i Soccer).

Amb ells vaig passar tot el dia següent, visitant la ciutat de Montevideo. Molt tranquila, i als meus ulls, molt europea, fins i tot més que BsAs.

Mercado del Puerto, genial per menjar

Mercado del Puerto, great for having a tradicional “almuerzo” (lunch)

The german guys & me

Platges de Montevideo (al Río de la Plata)

Montevideo beaches, in Río de la Plata

...i a la nit... la primera incursió als “boliches” (discos) Sud Americanes! Bé, que puc dir... la música, doncs típic, salsa, cúmbia, una mica de reggeaton i música electrònica. La gent, doncs simpaticota, com fins ara. I les noies... doncs s’havia de provar, je, je... Però només vaig aconseguir el mail i el telèfon d’una brasileira de Recife... que estan a Uruguai no té gaire sentit...

La festa també s’acaba tard per aquestes latituds, així que l’endemà vaig dormir fins al migdia, vaig fer un vol en bici per la tarda, i em vaig preparar per conèixer la Sabrina, amiga de la Kelly. Jo pensava que la Kelly li havia parlat de mi, però al trobar-nos, i anar parlant, em vaig adonar que no sabia res de mi, i en preguntar-li, va dir que la Kelly no li havia dit mai res, però al rebre una trucada d’un noi de Barcelona que li parlava de la Kelly, doncs es va decidir a quedar i ja està. Què simpàtics i acollidors aquests Sud Americans! Crec que tenim molt a aprendre...

Far / Lighthouse in Montevideo

Gent ballant samba en un parc

People dancing “samba” in a park

La sabrina, una amiga de la Kelly

L’endemà em vaig decidir a visitar la famosa ciutat “Punta del Este”, indret d’estiueig de les classes “ben estants” d’Uruguai i Argentina, i un orgull de modernitat pels uruguaians.

Ho entenc perfectament, però bé... a ulls d’un català, no deixa de ser un poble de platja com els del Mediterrani...

“Playa Brava” Punta del Este

Punta del Este

Playa Mansa, Punta del Este

Església, curiosament blava, de Punta del Este

Church in Punta del Este, in a funny blue colour

Lleó Marí (o és un llop marí?) a Punta del Este

Sea Lion in Punta del Este

El mateix dia vaig tornar a Montevideo, per dormir i marxar l’endemà amb omni cap a Colonia del Sacramento, un poble d’origen portuguès, molt petitó però entranyable, perfectament visitable en 2 hores, però on jo vaig estar 2 dies.

Vaig visitar-lo, vaig sopar amb la “Rinna”, una finlandesa de molt bon veure, vaig fer una excursió en bici l’endemà a un parc que no vaig poder visitar perquè estava tancat per risc de foc, vaig passar la tarda a la platja (per fi!), i vaig acabar sopant de gorra amb un noi de Vilassar, que estava d’escapada a Colonia aprofitant que havia anat a BsAs a celebrar el seu aniversari amb la seva família portenya.

I bé, el nom del parc que estava tancat no el recordo, i tampoc el puc buscar per internet, perquè aquesta merda de pc s’ha quedat sense barra d’inici, i no surt ni que li donis a inicio ni a res. Només puc utilitzar el word que és el que tinc obert. De fet, m’he hagut de canviar, perquè al pc anterior se li havien carregat els ports USB, i ningú s’havia preocupat de canviar-li. De fet, al darrera tinc la porta dels “Baños”, amb un cartell que diu, “No funcionan, porque los rompieron” ...però faltaria afegiri “...y nadie se preocupa de repararlos”. Bé, “esto es argentina”, com ja ens han dit diferents autòctons de la zona.

Restes de la muralla de la ciutat antiga de Colonia del Sacramento

Walls from the old town of Colonia del Sacramento

Carrer típicament portuguès de Colonia del Sacramento

Old street in Colonia del Sacramento, with traditional portuguese arquitecture

Vistes des del far

Views from the lighthouse

Posta de sol / Sunset

Camí al Parc Natural, amb plantacions de Blat de Moro, Blat i el Mar

Camino al Parque Natural, con plantaciones de Choclo (Maíz), Trigo y el Mar

Route to the Natural Park, with Sweet Corn and Weat fields, and the Sea.

Al parc, simulant la torre de 75m que no vaig poder veure

En el parque, simulando la torre de 75m que no pude ver

In the park, emulating the 75m long tower I could not visit

I sense gairebé adonar-me’n, ja havia passat un mes. Així que tocava creuar cap a Buenos Aires, el que feia un mes havia estat el meu punt de partida. La ciutat que no havia visitat, perquè sabia que just un mes després allà trobaria el Trulli, i tenia molt clar que era millor visitar-la junts.

Igual que tenia clar, que sense tornar a casa, acabava un viatge. Que com tots s’havia fet curt. Un viatge en el que em va faltar temps per visitar, a cop de pedal, la costa est del Uruguai, Chuy, Punta del Diablo, la Paloma... les quals tothom deia que eren genuïnament uruguaies.

Bé, després de tot jo ho havia decidit reunir-me amb el Trulli des de la seva arribada. Per una banda, estava impacient per començar un nou viatge. Més fàcil i més complicat alhora, però el més important, amb algú que t’estimes (ieps! De maricon res, eh!? Ja podeu anar borrant aquest estúpid somriure de les vostres boques! ...o potser si...). I està clar, que un dels records més dolços del viatge que tancava, és que s’havia fet curt.