Huaraz, Trujillo i Zorritos (Perú) del 10/06/09 al 21/06/09, Trulli & Uri:

Ja som a Huaraz, una de les capitals del trekking de Sudamerica, encara que hi ha inumerables llocs on fer trekkings, com a Bolivia, al Illampu, o a Perú al voltant del Ausangate, però en fi, no hi ha temps per tot, així que un cop a Huaraz, cap a fer el trekking de Santa Cruz, 4 dies 3 nits, i esperem força fred.

El trekking és molt maco, sobretot el pas de Punta Unión, ara el que el deslluiex una mica, és el previ pagament de 65 soles, si si, 65 soles per caminar, 16 putus eurus per caminar, i et diuen que pagues per tota la resta de parcs, a la merda, et fa emprenyar bastant, més quan les hores previes has estat per un poblet i veus com viu la gent de la zona, si no en la pobresa, molt a prop, sense professors o jugant amb pilotes punxades, etc etc etc..., i cap el govern que van les peles, al pinche Alan Garcia, les peles que deuen fer del turisme i tan mal distribuïdes que estan, no sé, et quedes una mica de pedra en situacions així.


Poblet abans de la "Travessa Sta. Cruz"
Més fotos a http://picasaweb.google.com/truyolsfk

Doncs per la resta el trekking molt maco, i molt fred, brutalment fred, una de les nits a 5 sota zero, cosa que em va fer que si l'encostipat del Trulli no estava bé del tot, doncs després d'això encara pitjor, a sobre el putu sac argentí no abriga massa en aquelles temperatures, però en fi, caminar que caminarem vam fer un altre bon trekking, bastant millor que el Choquequirau.

Santa Cruz Trek
Més fotos a http://picasaweb.google.com/truyolsfk

De Huaraz cap a Trujillo, a la costa, i un altre ciutat colonial, i que em va agradar molt, doncs és bastant relaxada i no s'ha vist encara afectada per la gran quantitat de turistes que arriben a altres llocs de Perú. Bon llocs per conèixer altres cultures com la Moche i la Chimu, anteriors a la Inca, i els seus centres més importants, sobretot el de Huaca la Luna i del Sol, un lloc que ens va agradar força i on també pots veure uns gossos ben lletjos anomenats perro sin pelo peruano i que tenen una temperatura corporal molt elevada.

Trujillo
Més fotos a http://picasaweb.google.com/truyolsfk/

Huaca del Sol y de la Luna
Més fotos a http://picasaweb.google.com/truyolsfk/

També va ser moment per visitar Chan Chan, un altre gran centre, que teòricament és enorme, però que actualment te poca part restaurada, però crida l'atenció tot el treball que feien en els murs, amb unes decoracions d'autèntics artesans. Per acabar amb el recorregut vam anar fins a Huanchaco, un poble coster a prop de Trujillo, on els trujillencs passen alguns que altres dies fora de la ciutat. En fi unes interessants visites que t'acosten una mica mes a com eren aquestes grans cultures.

Chan Chan
Més fotos a http://picasaweb.google.com/truyolsfk/

La mateixa nit, vam fer una mica de festa, sempre és bo fer una mica de festa, jaja, i no va estar gens malament, pel poc que recordem, la vam liar bastant per Trujillo, és clar que si, també és bo fer de tant festes per conèixer la part nocturna dels països.

Ja anava sent hora d'abandonar Perú, però abans, una parada a la costa nord del país, a la platja de Zorritos, una de moltes de les que hi ha. Allà vam anar a petar al hostal d'un català que porta la tira d'anys fora de Catalunya perquè diu que Europa el mata, i no té pas poca raó, si es compara amb el ritme que es porta per allà la costa.

Zorritos
Més fotos a http://picasaweb.google.com/truyolsfk/

També vam conèixer un peruà super pesat, vinculat teòricament a la jet set de Marbella, i als sultans de Brunei, i no sé, potser també amb Osama Bin Laden. Bé, la qüestió es que tenia una làvia de la òstia, un cuenta cuentos de la òstia. També parava per allà un noi belga, que estava ajudant a la construcció d'un pont i feia una parada en el seu viatge. Pel que fa a la platja, res d'especial, bé, estàvem totalment sols, així que amb l'Uri vam aprofitar per sortir a correr, per fer una mica d'esport, així com per llegir o jugar al frisbe amb l'Adrien, i la sonada de l'Alex, que es va passar com 7 hores al sol, m'agradaria veure-la d'aquí uns anys, ¡Alex, les cremes no fan miracles contra els efectes del sol!

Bye, bye, Perú, no fins a intentar enganyar-nos per última vegada abans de creuar la frontera, ja que un taxista ens va explicar una història de que hi havia vagues i que només hi havia un bus fins la forntera i que per 20 dòlars ens portava. Res. Tot bullshits, grans mentides com tantes altres vegades a tot el Perú, i es clar, més emprenyementa, quan per uns 7 o 8 dòlars ho pots fer trànquil·lament. I que si aquí roben... Que no! Que no roben aquí! Que sou pesats de merda!

Situacions així són molt comuns a moltes parts del país, i és que després de visitar una mica el país, et quedes decepcionat pel tracte que reps d'alguna gent, sempre intentant enganyar, SEMPRE. Això desllueix una mica aquest país que té tant a oferir, i en el que tens múltiples opcions, això si, és turístic de l'òstia, sobretot la part sud, però en fi, tothom te dret a viatjar i a conèixer altres cultures per continuar enriquint-se una mica més. Així que aquí no s'acaba això, de pet cap a Ecuador, en principi pocs dies, amb la intenció de fer una visita més exhausta a Colòmbia, però que carai, aviam que depara Ecuador, segur que "lluvias mil".

Fotos: http://picasaweb.google.es/truyolsfk

Nasca, Huacachina i Lima (Perú) del 06/06/09 la 10/06/09, Trulli & Uri:

Ben avall, a prop del mar, vam anar a petar per visitar Nasca, i les seves misterioses línies i la zumbada aleman que va estar per allà anys i anys donant voltes. Poca a cosa a comentar d'allà, doncs la veritat es que no ens van agradar gaire i és que les línies tampoc son una cosa que em fes massa il·lusió veure, i un cop allà, la veritat es que van fer bastant cagar, potser si creus amb extraterrestres o aquestes coses et podrà semblar interessant, però per res més, a sobre el guia que ens va portar a la visita era molt dolent i tampoc sabia el que dir, així que poca cosa a dir, bueno que l'alemana que les va descobrir debia estar tant sonada com l'alemana que ve amb nosaltres, l'Alex, una ho era de les línies, l'altre del sol, no se quina es pitjor, penseu-ho vosaltres mateix.

Línia d'un arbre típic de Nasca
Més fotos a http://picasaweb.google.com/truyolsfk

Apa, doncs d'allà cap a Huacachina, un lloc gringo, on potser anys enrera anaven el peruans, una espècie d'Oasis on per relaxar-se no esta del tot malament, però crec un es pot relaxar millor en altres llocs. El petit Oasis està rodejat de grans dunes rollu Sahara o aquelles que es veuen en el Dakar però poca cosa més.

Huacachina
Més fotos a http://picasaweb.google.com/truyolsfk

Iep, iep, iep, doncs som a Lima, capital de Perú i ple de Limeños, i es clar, jaja, Limeñas, que no ser si deuen ser dolçes com un gelat de Lima, però poden presumir de ser molt guapes, si si, jo no m'ho pensava pas però són molt maques. Doncs a Lima, poca cosa també, com els últims dies, i es que realment vam estar-hi un dia i mig i per conèixer un capital de 7 milions d'habitants fa falta mes temps, però en fi, temps per veure la Plaza de Armas, els voltants, veure una peli, buscar els putus busos a Huaraz... Doncs la cosa fa riure, una mega capital sense terminal de busos, així que has d'anar pels carrers donant voltes per buscar les companyies, i que més, a si, el museu de la Nació on la part de la cultura Inca o del terrorisme del Sendero Luminoso no estava malament, però una mica desordenat tot plegat, i per acabar Miraflores, una barri mes pijet des d'on tens vistes del mar.

Lima
Més fotos a http://picasaweb.google.com/truyolsfk

En fi, poques hores per veure una ciutat, però tota ella bastant grisa per aquesta boirina marina que entra des del mar per deixar la ciutat mig a la foscor permanentment, i que es degut a un corrent provinent del Pacífic. En certa manera em recordava alguna que altre ciutat mexicana, i que a l'Adrien i a l'Alex no els hi va agradar gaire i és que notem que es deixen portar molt pel que diu la gent gringa o les guies, quan la millor manera es veureu per el teu compte i no anar amb idees prefixades, però en fi, cadascú pensa el que vol, així que endavant, a desembarcar a Huaraz.

Cusco i Valle Sagrado de los Incas (Perú) del 24/05/09 al 06/06/09, Trulli:

Hola, buff després de molt de temps, tornem a la carregà amb el blog, doncs això que després de passar temps per Arequipa i voltants, em vaig dirigir cap a una de les ciutat més turístiques de tot Sudamerica, Cusco, i ben apropet la ciutat Inca més visitada de totes, Machu Picchu.

Allà al carreró de la Resbalosa vaig estar al hostal Samana Pata, amb el Carlos, el seu propietari ben enrollat i que no tenia cap problema a l'hora d'explicar-te com anar cap a algún lloc com tampoc per anar a fer algunes birres.

A Cusco i als voltants tens infinitats de coses a fer. Per començar, una passejada per la ciutat, la qual te molt a oferir, palaus, cases, catedrals, esglésies, antics murs inques, i buff moltes coses que et poden mantenir ocupat per molts dies. Ara, una cosa es clara, i es que es super turístic, el que suposa també una molestia per molts turistes, i es que els peruans, sense generalitzar, però si que una gran quantitat, només estan disposats a enganyar-te, el que fa que a vegades t'emprenyis o que perdis la paciència quan veus tant clamorosament que t'intenten enganyar, una gran taca per aquesta societat.

Entre passeig i passeig, doncs Eto'o, Messi, Iniesta i companyia, si senyor, estic parlant de la tercera Champions guanyada amb molta superioritat sobre el Manchester anglès, ufff, ja fa massa temps que veig el Barça des de països ben llunyans, però en fi, aquest any ha estat impressionant, el triplet, del que m'he perdut la final de Copa, a Copacabana, el partit de tornada contra el Chelsea a Rurrenabaque i el partit contra el Madrid, que el vaig seguir per ràdio des de La Paz, així que quan torni cap allà tindre que fer un bon repàs de la temporada, bé suposo que l'Edgar em podrà explicar sobre la eufòria barcelonista.

Al voltant de Cusco, també pots veure interessants pobles on va quedar ben reflexada la cultura Inca, ja que alguns dels llocs no van ser destrossats del tot per Pizarro i companyia, parlo de llocs tant bonics com Pisac, Moray, Ollantaybambo, Chinchero o la interessant visita a les Salines de Maras, que en certa manera em va recordar a les curtiduries del Marroc amb tot de diferents colors. Ara, si hi ha un lloc que passi per sobre de tots, aquest es indubtablament el archiconocido, Machu Picchu, al costadet del megaturístic poble d'Aguascalientes, però, sius plau, si hi aneu no passeu la visita per alt, és sencillament impressionant, encara que un encostipat bastant potent em va arruïnar una mica la visita, perquè vaig patir bastant.

A Aguascalientes vaig arribar després de passar per Santa Teresa i Santa Maria i pujar caminant per la via des de la Hidroelectrica. Un cop allà, moment per comprar el tiquet i fer servir el carnet d'estudiant i al matí següent a les 4 del matí cap amunt, per poder accedir al Huayna Picchu, muntanya que queda en front de les runes, tant present en qualsevol fotografia que vegis de la zona, i que tot i ser durillu també val molt la pena. La resta de la visita doncs impressionant, mes que per les runes, m'atreviria a dir que per tot el voltant, d'una bellesa excepcional. I una gran qüestió, ¿ perquè van anar a construïr aquella ciutat allà dalt? per mi, ben clara " aquests inques estaven ben boixos, només construien coses a les alçades. Bons pulmons debien de tenir".

De tornada a Cusco, vaig retrobarme amb el Huriol i va ser moment per prepara el trekking al Choquequirau, juju, quines compres vam fer tant divertides després de les birres amb el Carlos. Maleït dia quan vam decidir anar aquí, bé tampoc estava malament, però es que eren 6000m de desnivell acumulat en només 50km, el que vol dir molta pujada i molta baixada i qüasi bé res de plà, toma ya, ens vam cansar bastant, però la visita a les runes s'graeixen, i es que al contrari de Machu Picchu, aquí estàs sol, i es clar, la tranquilitat es una de les coses que mes s'agraeix quan visites un lloc d'aquests, i pots estar unes horetes sense res mes que escoltar la teva respiració, i ja podíem estar tranquils, ja, doncs el trekking no es gaire apte, bé, mes que trekking es escalada i de la dura, deu ni do, aqui si que puc dir un cop i mai mes, almenys amb la motxilla! Chao, tornem cap a Cusco, descansem una mica i deixem aquesta meravellosa ciutat i també dic adéu al altiplà, després de dies i dies, baixem a propet del mar on respirar no costa tant esforç, o si, degut al encostipat que portava que amb els dies va degenerar amb sinusitis.

Fotos: http://picasaweb.google.com/truyolsfk

Cuzco/Qosqo Pre-i (Perú), 31/Maig, Uri

Bé, aquesta segona visita a Cuzco ha tingut dues parts. La primera és la part "pre-i". Que podria ser pre-inca, però no. Perquè és "pre - Truyols i Adrian i Alex".

Parlar de època pre-inca a Cuzco no té sentit, ja que careix pràcticament d'història abans dels inques. I fins i tot en època Inca, no es va tornar important fins que Pachacutec, a mitjans del s.XIII va decidir considerar-la el "melic" de l'imperi inca, i del món. I fixat el què va fer aquest home! Perquè amb la de turistes que hi ha, es podria considerar el "melic" gringo de Sud Amèrica!

Bé, doncs això, que en la topada casual a Arequipa amb el Trulli, l'Adrian i l'Alex, vam acordar que aquí ens veuríem. Després que ells visitessin Machu Picchu, és clar. I mentrestant, jo hem vaig entretenir per la ciutat.

És bonica de veritat, i espectacularment ben conservada. Es nota la pluja continua de "nebots del tío Sam".

Té varies coses espectaculars. El primer que atrau la vista són els edificis colonials, pintats de blanc i colors alegres, amb molts balcons de fusta decorada amb gran elegancia, alçats sobre els impressionants murs de l'antigua ciutat inca, fets en forma de trencaclosques amb grans pedres, sovint polides i amb una lleugera inclinació cap a l'interior de les construccions, per resistir millor els terratrèmols. També és molt bonica la vista dels eterns sostres de teules vermelles, que es pot observar des de qualsevol dels carrers que suaument s'eleven al voltand de la ciutat, com qui segueix veritablement el camí des del melic fins a la panxa. I bonic i curiós, va ser topar-me amb el Marcel i el Jasper, que havia conegut a Santa Cruz. I és que al llarg del viatge, ja m'ha passat unes quantes vegades.

Cusco/Qosqo

Més fotos a: http://picasaweb.google.com/truyolsfk

L'endemà, vaig decidir visitar una petita part de la Vall Sagrada dels Inques, i que millor que començar pel principi, per l'antiga ciutat de Pisac, porta d'entrada a la vall des de la Jungla. D'entrada... o de bloqueig, perquè aquesta ciutat comptava amb 19 torres de vigilancia (si no recordo malament), per tal d'advertí l'arribada de possibles invasors des de la selva. Llàstima que Pizarro va arribar per mar...

Pisac i inici de la vall sagrada dels incas

Més fotos a: http://picasaweb.google.com/truyolsfk

També vaig visitar Moray, una zona de "laboratori" per a l'agricultura, creat pels inques a partir de la creació de terrasses circulars (més o menys), en una zona molt particular, creant així diferents microclimes, un al costat de l'altre.

Moray, laboratori agrícola inca
Més fotos a: http://picasaweb.google.com/truyolsfk

Ben a prop hi ha les Salinas de Maras, que funcionen des d'anys encestral. Bàsicament inunden "bassetes" amb aigua que prové salada de l'interior de les montanyes, i la deixen evaporar, en un cicle seguit de 20 o 30 dies. Llavors retiren tota la sal acumulada (Clorur de Sodi, NaCl, si recordo bé), i repeteixen el cicle. Fins que arriba el cicle de pluges, en que no hi ha manera d'aconseguir la concentració adequada. La major part de la gent, ho té com un complement a l'agricultura, encara que hi ha algunes famílies, amb unes 40 basses, que aconsegueixen viure d'aixó.

M'ho va explicar un noi que estava ajudant allà a el seu pare, tot caminant de tornada cap a Maras, ja que el sol es començava a pondre, i tocava tornar a Cusco.

Salinas de Maras
Més fotos a: http://picasaweb.google.com/truyolsfk

Ja sol, caminant fins a la parada del bus per la vall tot seguint el riu, vaig quedar de nou impresionat per la magestuositat de la vall, i el color que el sol impregna sobre tot el voltant. Em va semblar entendre perquè els inques van considerar la vall com a sagrada i el sol com el més gran dels déus. I em va invair la sensació de que, qualsevol capaç de dominar aquelles montanyes, també seria capaç de dominar el món. Bé, tots els mortals, inques i no inques, ens equivoquem, tard o d'hora.

I bé, així va arribar el día en que el Trulli, l'Adrian i l'Alex tornaven de Machu Picchu, i per tant, me'l vaig prendre amb calma, tornant a passejar per la ciutat, descobrint nous carrers i tornant a gaudir del bonic barri de Sant Blas.

Hola Trulli!