Fetskaldo SinBicing SudAmerica: 2008

Puerto Montt, 23-28 Des, Uri & Trulli:

Vinga va que ens posarem una mica al dia des de Puerto Montt. Ja que aprofitem un dia de relax total per parlar amb les persones mes estimades, actualitzar una mica tot aixo i consultar coses varies que amb el dia a dia vas deixant enrera.

Miratel's ells, jeje, ha estat guai parlar. A la foto de baix en Felix el gran, com no, clapant.

Vam arribar a Puerto Montt després de baixar uns dies cap al Sud i on l'Uri va complir el segon mes des que va començar el viatge i el Trulli el primer. La ciutat tampoc es que tingui res d'especial, es la porta d'accès a la carretera austral i a la illa de Chiloé. Una ciutat d'uns 160.000 habitants i que viu del salmó i que queda envoltada d'alguns parcs naturals de gran bellesa.

Allà, després de buscar allotjament a una hospedería que es deia Glady's, on vam passar cinc nits, amb una habitació amb televisió perfecte per veure algunes pel·lícules d'aquestes amb el doblatge latino bastant xungu. També vam aprofitar per comprar llibres, ja que per davant ens espera un camí bastant mes solitari i on un bon llibre et pot venir molt bé per matar hores, o per caure's facilment adormit.

Alguns llocs de Puerto Montt, i com no, vam aconseguir trobar una llibreria i un llibre.
Algunos lugares de Puerto Montt, y como no, conseguimos encontrar una liberia y un libro.
Some places in Puerto Montt, and at the end we got a book in Puerto Montt.

Vam anar dos dies al parc Alerce Andino, jeje, dos perque el primer vam anar en bus i no ens va donar temps a fer la visita, i el segon vam anar en bici i definitivament vam poder veure alguns salts d'aigua, alerces milenaris i un llac, ja que el segon que quedava mes amunt era impossible l'accès perquè suposem que els temporals que hi havia hagut dies abans, havia fet caure arbres i feia del tot impossible continuar endavant.

Algunes fotografies del parc Alerce Andino, amb les cascades, alerces i els putus tabanos.
Algunas fotos del parque Alerce Andino, con sus cascadas, alerces y pinches tabanos.
Some pictures from Alerce Andino park, with the waterfalls, alerces and fucking tabanos.

També vam passar el dia de Nadal per aquesta ciutat, on després d'aixecar-nos tardissim, perque la nit anterior després de fer un sopar nadalenc amb els currelas del hospedatge haviem sortit a un pub que es deia Apache, on vam acabar fins les tantes de la nit, doncs vam fer el dinar nadalenc en un putu burger, el menys comercial del món, crec que es deia Mc no se que, jeje, res d'especial, un lloc on normalment la gent fa el dinar de Nadal.

L'uri de fiestuki amb la Carolina una amiga xilena.
Uri de fiesta con una amiga chilena.
Uri in the Christmas party with a Chilean friend.

Jeje, quin dinar nadalenc.
Comida navideña.
Christmas lunch.

Panguipulli - Puerto Varas, 23/Dec, Trulli & Uri:

PANGUIPULLI - VALDIVIA & NIEBLA - PAILLACO - OSORNO - PUERTO VARAS

Bé, un cop passada la frontera, tocava la primera parada en terres de Chile, a Panguipulli! Un petit poble a la vora del llac amb el mateix nom, on la natura és força similar a la de l'altre costat de la frontera, però on t'adones des del primer carrer, el primer preu (més baixos que el sobre-valorat sud d'Argetina) o la primera paraula, que ja no ets a Argentina.

Carrer i plaça principal de Panguipulli

Main street and square in Panguipulli

Vista dels volcans Choshuenco i Villarrica des de Panguipulli
Views from the volcanos "Choshuenco" and "Villarrica" from Panguipulli

Seguint el curs del riu, parant a Los Lagos a dinar i provar la cervesa Kuntsmann, vam arribar a Valdivia, una de les ciutats universitaries de Chile, a propet de la costa del Pacífic, i una de les ciutats on podria haver estudiat el Trulli fa un parell d'anys, si no hagués acabat a Guadalajara (als EEUU de Mexico).

A més de la universitat, Valdivia té altres encants, especialment "la costanera", amb els seus dos mercats, el de les artesanies i el del carrer, on els lleons mar (que en realitat estan al riu...), esperen que algú els llenci una mica de menjar

"Costanera" de Valdívia, amb el mercat d'artesanies, el mercat al carrer, i els lleons maríns

"Costanera de Valdívia", with its traditional market, street market, and sea lions

La ciutat és una de les primeres que van fundar els castellans en arribar a Chile, i donat que és uns 17km riu amunt, els castellans van protegirla amb una sèrie de fortificacions (...5 si no recordem malament) que es troben entre la desembocadura, a la població de Niebla, i la ciutat . En un mal dia perquè plovia, vam visitar Niebla, i una d'aquestes fortificacions, sense poder admirar massa bé l'anomenada "selva valdiviana".

Fortalesa Castellana de la zona, a Niebla

One of the Spanish Fortress in Niebla

A més, també vam descobrir la cultura del "Mall", tal i com són coneguts aquí els centres comercials a l'estil "La Maquinista", "Gran Via 2" o "Diagonal Mar", i sens dubte, un dels llocs preferits per les chilenes i chilens. Per passejar, per comprar, per menjar, per fer uns "vicis" a la play o a internet... es pot trobar de tot. De fet, s'ha convertit en un dels nostres llocs preferits, anem a la ciutat que anem, visitem el Mall, o millor encara, els diferents Malls, si n'hi ha més d'un!

Sopant al "Mall" de Valdívia, "un completo, papas fritas y coca"
Cenando en el "Mall" de Valdivia "un competo, papas fritas y coca"
Having dinner in "El Mall", in Valdivia "un completo, papas fritas y coca"

"Un Completo"

Encara que volíem anar de Valdivia a Osorno, una intensa pluja va fer que decidícim parar a un poblet anomenat "Paillaco", del que res sabíem i pràcticament res sabem, excepte que té un bon grup de seguidors del "Colo - Colo", que aquell dia va guanyar la final del "torneo clausura 2008" de Chile, derrotant per 3 a 1 a Palestino. Uns dies més tard, Boca guanyaria el "torneo apertura 2008" d'Argentina, imposant-se en el triangular pel desempat amb San Lorenzo i Tigres.

Preparant-nos per la pluja, a mig camí d'Osorno
Preparandonos para la lluvia, a medio camino de Osorno
Getting ready for rain, half way to Osorno

Seguidors de Colo-Colo celebrant la concecució del "Torneo Apertura 2008"
Colo-Colo supporteres, celebrating winning the "Torneo Apertura 2008"

Curiosament, però, tenim un bon grapat de fotografies de Paillaco mostrant la nostra vida quotidiana en un dia ordinari, ja que el Trulli estava provant la nova Sony W110 que es va comprar l'últim dia a Valdiva, així que aquí van, perquè les nostres mames i papes estiguin tranquils i vegin que ens cuidem, je, je...

Típic "Hospedaje" on passem les nits
Common "Hospedaje" in Chile, to spend the night

Un menú típic de la zona, amanida, pollastre (o vedella), i acompanyament (papas fritas, puré o arroz)

Un menú típico de la zona, con ensalada, pollo (o ternera) y acompañamiento
Common menu from the area, salad, chicken (or beef), and either fries, mash potatoe or rice

Cervesa "Cristal", típica de Chile
"Cristal", one of the common beers in Chile

L'endemà si, vam arribar a Osorno, practicant un dels nostres esports preferits, saltar-nos els peatges, je, je... A veure si quan tornem podem aplicar-ho al nostre país... I bé, el més destacat d'Osorno és la seva cultura de vaques i braus, present a molts llocs, com en una escultura a la seva plaça. Però de fet, tant pel Trulli com per mi, la ciutat careix d'encant...

Osorno

I de nou, a viles i pobles amb llacs, fent honor al nom de la Xà regió de Chile! Vam dinar a a Puerto Octay, descançant de nou d'una mica de pluja, i ens vam quedar a dormir a Puerto Varas, tots dos a la vora del llag Llanquihue, i tots dos amb influència germànica, igual que tota la zona, ja que va ser objecta de colonització alemana a mitjans del s.XIX.

Eren les passes fins arribar a Puerto Montt, on encara no ho sabíem, però hi passaríem un bon grapat de dies, i un Bon Nadal! Je, je...

Puerto Octay, sota la pluja / bajo la lluvia / under the rain

Vista dels volcans "Osorno" i "Calbuco" des del llac Llanquihue a Puerto Varas Views of Volcanoes "Osorno" & "Calbuco" from Laque Llanquihue, in Puerto Varas

(ENG version) ...under construction...

(CAST version) ...próximamente...

DATA FOR TRAVELLERS / DADES PEL VIATGER / DATOS PARA EL VIAJERO
(27/Dec, 1€ = Chi$870; aprx 1,2€ = Chi$1.000. Popularmente "una luca")

Hostel / Hospedaje:
Valdivia Chi$6.000; Paillaco Chi$4.000; Puerto Varas Chi$7.000

Menu (Carne + acompañamiento + Bebida / Meat + salad or potatoes or rice + drink):
Chi$2.500 - 3.500

Comida a la carta desde / Dishes ordered separately from:
Carne / Meat: Chi$3.000 - 5.000
Acompañamiento: Chi$ 1.500 - 2.000
Bebida / Soft Drink: Chi$800 - Chi$1.000

Beer / Cervesa in a Supermarquet (1l): Chi$800
Cereals (500grms): Chi$1.500

Bus urbano / inner city bus: Chi$400

...to be continued...

San Martin-Frontera Paso Hua-Hum-Panguipulli, 12-16 Des, Trulli & Uri

(CAT Version) Holas a tothom, bé això del blog va una mica lent i es que som una mica lazy. Però bé, de moment continuem relatant una mica aquest viatget.

Després de passar una nit per el pijet poble de San Martin de los Andes, vam decidir posar rumb cap a Chile, anavem a atravessar els Andes, però no per on teniem previst, si no que després de parlar amb uns nois al alberg, vam passar per el Paso Hua Hum, en ves de fer-ho per el costat del volcà Lanin. Així que després de dinar ens vam posar en marxa sota una intensa calor, i per un camí de ripio bastant durillu. Per qui no ho sapiga, els camins de ripio son "caminos hechos mierda, con mucha piedra suelta y que cada vez que pasa un auto te quedas de polvo hasta las orejas". Bé, doncs durant 5 hores vam avançar per un paisatge força maco i on vam coincidir amb un boig argentí que pujava a peu amb una motxilla de 30Kg.

En aquest recull de fotografies es veu la calurosa pujada cap al Paso Hua Hum.
En estas fotografias se ve la calurosa subida hacia el Paso Hua Hum.
In these pictures going up to Paso Hua Hum.

Després de unes 5 horetes vam decidir fer nit davant d'un llac, i es que per llacs si que no en falten per la zona. L'endemà ens decidiem a creuar la frontera, pero quina va ser la nostre sorpresa quan vam arribar a la frontera argentina i els militars ens van dir que el ferry que et creuava cap a Chile havia rebentat i que fins el dilluns no funcionaria, així que ens esperaven dos dies per la zona esperant que el ferry es poses en marxa.

Oh! quines nits en aquests llacs.
Oh! que noches en estos lagos.
Lovely nights in front of the lakes.

Frontera argentina.
Argentinan border.

Alguns amics davant de casa.
Algunos amigos en frente de nuestra casa.
Some friends in front of our home.

En seguida vam trobar un bon lloc per acampar de nou davant del llac i a prop d'un hospedaje on la gent era molt enrollada i on vam estar passant aquests dos dies, cosa que al final ens va permetre veure el Barça-Madrid, o veure com uns Chilenos preparaven un curanto, una mena de forn de vapor, on escalfen les pedres de sota, posen la carn i llavors ho tapen amb unes fulles gegants, i així es va cuinant durant unes dues hores. També vam tenir temps per fer un interessant partit de futbol en territori internacional, una mena d'Argentina-Chile, entre soldats dels dos bandos i on vam comprobar bones maneres de no parar en una frontera.

Descansant davant del llac.
Relajandonos delante del lago.
Resting in front of the lake.

Els pasos del curanto.
Los pasos para cocinar el curanto.
The steps to make curanto.

L'uri i el llac.
Uri i el lago.
Uri and the lake.

Argentina-Chile

Quilmes, no esta gens malament.
Quilmes, no esta nada mal.
Quilmes, not too bad.

Després de dos dies de relax i bon temps, vam posar rumb aquest cop si, cap a Chile a través de Puerto Fuy, allà vam coincidir amb un escocès que ens va explicar la ruta que havia fet un temps abans i ens va donar noves idees. Amb una hora i mitjà de ferry ens vam plantar a territori xilè, i després de passar els tipics tramits aduaners, encara que per aquelles contrades tampoc es que et demanin massa cosa.

El dia, ja en territori Xilè, va continuar avançant i poc a poc vam anar avançant per mes camins de ripio fins que es va fer fosc i de nou vam acampar a davant d'un altre llac a l'espera al dia següent d'arribar al primer poblet important del camí per fer les tipiques coses de menjar una mica millor, treure pesos chilenos o donar-se una bona dutxa, perque portavem uns quants dies de fresquets banys als llacs.

Al dia següent després d'aixecar-nos, i de que els tabanos, una especie de mosca gegant i que fot unes punxades força molestes i de que l'Uri continués arreglant punxades i es que no para de punxar, vam fer rumb fins a Panguipulli on vam catar el primer hospedaje chileno i ens vam relaxar una mica després de creuar els Andes des de San Martin.