Després de molt de temps, vam abandonar la Patagonia per dirigir-nos en vol cap a Santiago la capital de Chile, una ciutat molt més tranquila que la capital del pais vei, Argentina.
Allà vam estar a casa d'una familia de la qual l'Uri te una coneguda a Barcelona. La veritat es que van ser cinc dies que van cuidant-se molt bé i amb els quals vam poder coneixer gran part dels racons de la ciutat, així com els voltants, ja sigui al Cajon del Maipo, una vall que s'endinsa cap als Andes o Algarrobo, un poble coster on els xilens passen els seus dies d'estiu.
La capital té forces racons per explorar, i la calor, per ser estiu tampoc es gens forta, i fins i tot per la nit agradable. Allà vam visitar tota la part central amb la plaza de armas, el museu precolombino, la moneda, les varies universitats que hi ha, així com el cerro San Cristobal des d'on es tenen unes magnífiques vistes de la ciutat, o les zones d'ambient nocturn com la plaza Nuñoa, Orevoluco o el barri Bellavista. Tot plegat força interessant i on vam poder gaudir una mica del sol, el qual haviem deixat enrera forces dies abans.
Després d'aquests dies vam dirigir-nos a la ciutat costera de Valparaiso, a veure els famosos cerritos, aquestes muntanyetes de les quals ni ha un munt. La ciutat en si es bastant bruta, cosa que ens va sorprendre ja que es patrimoni de la Unesco, però la veritat es que només cuiden una mica la zona del Cerro Concepción i Alegria, els mes turistics, a la que surts d'aquesta zona i vas a veure altres cerros, la higiene de la zona deixa bastant que desitjar, tot i així te zones força interessants per veure. També ens vama acostar a Viña del Mar, pero vaja, es una cosa al estil Benidorm o qualsevol ciutat costera d'aquestes.
A partir d'aquest moment, ja com vam dir sense bicicletes, ens separem, l'Uri parteix rumb al nord de Chile i el Trulli cap a Argentina de nou, rumb a Mendoza. Us continuarem informant.
Fotos-Photos: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment