Fetskaldo SinBicing SudAmerica: San Martin-Frontera Paso Hua-Hum-Panguipulli, 12-16 Des, Trulli & Uri

(CAT Version) Holas a tothom, bé això del blog va una mica lent i es que som una mica lazy. Però bé, de moment continuem relatant una mica aquest viatget.

Després de passar una nit per el pijet poble de San Martin de los Andes, vam decidir posar rumb cap a Chile, anavem a atravessar els Andes, però no per on teniem previst, si no que després de parlar amb uns nois al alberg, vam passar per el Paso Hua Hum, en ves de fer-ho per el costat del volcà Lanin. Així que després de dinar ens vam posar en marxa sota una intensa calor, i per un camí de ripio bastant durillu. Per qui no ho sapiga, els camins de ripio son "caminos hechos mierda, con mucha piedra suelta y que cada vez que pasa un auto te quedas de polvo hasta las orejas". Bé, doncs durant 5 hores vam avançar per un paisatge força maco i on vam coincidir amb un boig argentí que pujava a peu amb una motxilla de 30Kg.

En aquest recull de fotografies es veu la calurosa pujada cap al Paso Hua Hum.
En estas fotografias se ve la calurosa subida hacia el Paso Hua Hum.
In these pictures going up to Paso Hua Hum.

Després de unes 5 horetes vam decidir fer nit davant d'un llac, i es que per llacs si que no en falten per la zona. L'endemà ens decidiem a creuar la frontera, pero quina va ser la nostre sorpresa quan vam arribar a la frontera argentina i els militars ens van dir que el ferry que et creuava cap a Chile havia rebentat i que fins el dilluns no funcionaria, així que ens esperaven dos dies per la zona esperant que el ferry es poses en marxa.

Oh! quines nits en aquests llacs.
Oh! que noches en estos lagos.
Lovely nights in front of the lakes.

Frontera argentina.
Argentinan border.

Alguns amics davant de casa.
Algunos amigos en frente de nuestra casa.
Some friends in front of our home.

En seguida vam trobar un bon lloc per acampar de nou davant del llac i a prop d'un hospedaje on la gent era molt enrollada i on vam estar passant aquests dos dies, cosa que al final ens va permetre veure el Barça-Madrid, o veure com uns Chilenos preparaven un curanto, una mena de forn de vapor, on escalfen les pedres de sota, posen la carn i llavors ho tapen amb unes fulles gegants, i així es va cuinant durant unes dues hores. També vam tenir temps per fer un interessant partit de futbol en territori internacional, una mena d'Argentina-Chile, entre soldats dels dos bandos i on vam comprobar bones maneres de no parar en una frontera.

Descansant davant del llac.
Relajandonos delante del lago.
Resting in front of the lake.

Els pasos del curanto.
Los pasos para cocinar el curanto.
The steps to make curanto.

L'uri i el llac.
Uri i el lago.
Uri and the lake.

Argentina-Chile

Quilmes, no esta gens malament.
Quilmes, no esta nada mal.
Quilmes, not too bad.

Després de dos dies de relax i bon temps, vam posar rumb aquest cop si, cap a Chile a través de Puerto Fuy, allà vam coincidir amb un escocès que ens va explicar la ruta que havia fet un temps abans i ens va donar noves idees. Amb una hora i mitjà de ferry ens vam plantar a territori xilè, i després de passar els tipics tramits aduaners, encara que per aquelles contrades tampoc es que et demanin massa cosa.

El dia, ja en territori Xilè, va continuar avançant i poc a poc vam anar avançant per mes camins de ripio fins que es va fer fosc i de nou vam acampar a davant d'un altre llac a l'espera al dia següent d'arribar al primer poblet important del camí per fer les tipiques coses de menjar una mica millor, treure pesos chilenos o donar-se una bona dutxa, perque portavem uns quants dies de fresquets banys als llacs.

Al dia següent després d'aixecar-nos, i de que els tabanos, una especie de mosca gegant i que fot unes punxades força molestes i de que l'Uri continués arreglant punxades i es que no para de punxar, vam fer rumb fins a Panguipulli on vam catar el primer hospedaje chileno i ens vam relaxar una mica després de creuar els Andes des de San Martin.