Vint dies sobre la bicicleta donen per molt, la velocitat de tortugueta dins d'una carretera tant llarga donen molt per observar.
Després de desembarcar del ferry a Chaiten poble que va engullir un volcà a principis del 2008, vam començar el nostre particular viatge cap al sud, en el que creuariem tota la carretera, que en el seu dia van començar sota la dictadura de Pinochet, per conectar tot el sud d'aquest llarg país i en el que l'últim tram que conecta Villa O'higgins, va ser acabat només fa 10 anys, al 1999, fins llavors, els habitants d'allà només podien accedir per aire o per mitjà de barca des d'Argentina.
La carretera, en lo que a naturalesa es refereix, es increible, i es que a cada quilometre que passa, l'espectacle natural no et deixa de sorprendre, n'hi ha per tots els gustos, des de llacs, cascades, glaciars, boscos de tot tipus, muntanyes nevades, així com tot tipus de carretera, ja que en alguns trams la carretera esta fatal i mantenir-te de peu amb una bici de mes de 30kg es fa bastant complicat, però bé, sembla a ser que això en pocs anys s'acabarà ja que tenen plans de pavimentar-la tota en pocs anys.
Que a dir dels poblets i la seva gent, la capital es Coyahique, que ja de per si no es gaire gran, però es que tota la resta son super petits i la seva gent sempre et rep amb els braços oberts. La veritat es que son pobles on el temps sembla no pasar, i es que alguns no tenen mes de 50 o 100 habitants. El que s'emporta la palma de pobles pintorescos, es se'ns dubte, Caleta Tortel, un poble enclavat fora la ruta Austral, on no hi ha carrers, o si que ni ha, pero son pasarelas de fusta que connecten tot el poble, i on els taxis son barquetes que et porten d'un costat al altre.
Durant el nostre trajecte per la carretera ens vam creuar amb forces ciclistes, i es que es bastant frequentada per la gent cicloturista i es que no hi ha color entre baixar per Argentina o baixar per Chile, ja que Argentina es estepa mentre que la part Chilena es tot això que expliquem aquí, o sigui, una gran diferencia.
Una de les coses que ens van sorprendre més, es tota la gran quantitat de glaciars que et trobes en ruta i es que n'hi ha pinyo, ni ha de tot tipus i tots colors, jeje, generalment blancs, però son increïbles. Un altre factor a tenir en compte, es la climatologia, i es que te cagas el que varia, vam tenir dies tot, des de sol de justicia, a ventades amb aigua i fred de la ostia, com l'últim dia que vam tinguer que pedalar 7 hores sota la pluja per un dels trams mes macos de tota la carretera, perque, en fi, voliem parar però tampoc hi havia cap bon lloc per arribar a passar la nit.
Ja per sortir d'allà, la cosa es torna també enrevesada, i es que per conectar amb Argentina, només es possible amb bicicleta o a peu, ja que s'ha de creuar dos llacs i la connexió entre ells es fa per mitjà d'un camí de 22 km, on 15 km son xilens i es troben en força bon estat i els 7 següents son Argentins i per anar en bicicleta son un gran mal de cap, però en fi, això t'ho trobes sobre la marxa.
Bé, en definitiva molt mes que una carretera, i on una visita es molt més que recomanable, encara que si no es amb el teu propi transport, moure't per allà es fa bastant complicat.
Fotos-Photos: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
No comments:
Post a Comment