Ueueue, després d'estar només uns dies per territori Argentí ens vam tornar a adentrar a terres Xilenes, a la Patagonia Xilena, i la XIIà regió de Magallanes, per anar a veure uns dels parcs naturals més famosos que existeixen per el continent sudamericà. Després de passar un parell de dies per Puerto Natales per fer les respectives compres i deixar les bicicletes a casa de la dona on ens hospedavem, vam dirigir els nostres pasos cap al Parc.
Només arribar la primera clavada, l'entrada del parc es de 15000 per guiris i 4000 per xilens. Un cop passada l'entrada, vam començar a caminar fent el circuit llarg, que càlculavem que ens portaria 7 dies, així que a les nostres motxilles estava lo bàsic per subsistir durant tots aquests dies, uns 14-15 Kg.
Els primers quilòmetres del circuit gran al revés, son una mica aborridots, doncs es pasa per tot una zona del parc que va ser cremada i la veritat es que no es gaire maca. Ja amb l'estona la cosa va anar millorant i vam arribar a llocs de més bellesa. Vam dinar al refugi Serón i a la tarda vam continuar cap a Dickson, on ja vam veure tota la massa de roques de les gran muntanyes per la part del darrera. Per allà al mig del camí vam passar la nit, rodejats d'una gran quantitat de mosquits assesins que feien molt complicada la vida fora de la tenda.
Al dia següent vam proseguir per la vall fins a Dickson i vam continuar fins a passar els Campamento los Perros, i es que el circuits per allà estan molt ben habilitats per fer caminates al dis d'entre 12 i 16 km, perquè l'afluencia de gent es bastant gran i al ser apte per tanta gent, vol dir que la gent tampoc va gaire preparada, així que han d'habilitar forces descansos per tota la penya. Aquesta segona nit també vam dormir a mig camí del pas John Gardner, poder la pujada més dura de tot el parc.
Al dia següent en mig d'una fina pluja vam passar el pas, i la veritat es que va ser ben espectecular perque et queda tota la llengua de gel del glaciar Grey a sota els peus, i veure la gran massa de gel per sota teu, impressiona bastant. Tot aquell sector del parc poder es el mes bonic, tant per les vistes, com per el camí per en mig de senderons i tot d'escales amunt i avall que fan el camí força entretingut. Ja de tarda vam arribar a un campament, el Paso.
Al dia següent començavem la part del circuit anomenda W, i la que fa mes gent, i la veritat es que es nota, perquè de cop, l'increment de gent es considerable, però el parc continua amb la seva bellesa, fins arribar a Pehoé on ja es te unes vistes dels pics del Paine per la frontal i sorpren les diferents tonalitats de les roques. Aquell dia vam arribar fins el fred campament Italiano, on vam passar dos nits gelides, ja que queda al costat del glaciar, i el fred es molt heavy. Allà vam pujar al Valle del Francés, pero la putada va ser que ens va tocar molt mal dia i la veritat es que no s'observaba gaire cosa, pero en fin, son les coses que tenen les muntanyes i més per aquí la Patagonia.
Ja els dos últims dies, vam encaminar els nostres passos fins la Hosteria las Torres des d'on vam pujar a la base de las Torres on vam tenir un chance de 5 minuts per veure una mica les especteculars 3 torres, perquè la boira i la neu van fer que ens moguessim ràpid de la zona, buff quin fred, mentre a la vall picava un sol bastant potent, i es que aqui, el clima te aixo, quan fa fred es la ostia i quan pica el sol, al no haver-hi la capa d'ozó, et destrossa.
Ja al setè dia, vam sortir del parc havent donant la volta completa, on si es te temps, et dona una millor coneixença, i també val a dir que els dos primers dies fent el circuit gran, es molt mes tranquil, ja que tampoc el fa molta gent, la gran majoria xilens.
El parc es apte per molta gent i si estas per la zona val ben ve una visita, però si que es veritat que ja no ens va sorpendre gaire, ja que després de fer tota la carretera austral i portar mes dos mesos per mig de naturalesa, poder si que un si va acostumant, jeje, així que tindrem que anar pensant en un canvi. Bé, la cosa es que vam tornar a Puerto Natales, on vam tornar al hospedaje a on havíem estat i vam descansar dos dies mes, ja pensant en anar fins a la ciutat més Austral del món, Punta Arenas.
Fotos-Photos: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment