PUERTO IGUAZÚ – EL SOBERVIO (SALTOS DE MOCONÁ) – 25 DE MAYO – ARISTÓBULO DEL VALLE (SALTO ENCANTADO) – OBERÁ – RIVERA (R.O.U.) – MONTEVIDEO (R.O.U.) – PUNTA DEL ESTE (R.O.U.) – COLONIA DEL SACRAMENTO (R.O.U.)
Bé, doncs després d’un espectacle com el d’iguazú, “no era plan” de rebaixar el nivell, així que vaig centrar-me en visitar els “SALTOS DE MOCONÁ”, una obertura al centre del riu Uruguai, que a diferència dels salts i cascades habituals, no talla el curs del riu de forma transversal, sinó que segueix el curs de l’aigua, i que es va originar amb una falla fa molts anys.
Per això, en un mateix dia em vaig desplaçar fins a “San Vicente” amb el omnibus i vaig pedalar fins a “El Sobervio”, porta d’accés a Moconá i al Brasil, i on vaig tenir el primer contacte amb el “Portuñol” (evidentment, barreja de Brasileiro i castellà).
Un cop allà, em vaig quedar amb les ganes de visitar els Saltos de Moconá, perquè el riu Uruguai continuava tant crescut que cobria el salt (un fet curiós, ja que només es pot donar al ésser una obertura longitudinal). Això que des de Iguazú em van “confirmar” que el riu ja era baix i feia 3 dies que es podien veure els salts...
Bé, tant parlar dels salts, haureu de saber a què em refereixo, no!? Doncs aquí va una foto que he tret d’internet:
Saltos del Moconá, parallel to Río Uruguay, image from the internet
Igualment estava content que m’haguéssin enganyat, perquè el passeig des de San Vicente i després per
Vistes del camí entre San Vicente – El Sobervio , amb un camp de “Planta de Hierba Mate”
Agricultor treballant la terra amb bous
Farmar working on the land with oxes!
Brasil vist des de la llera del riu Uruguai a El Sobervio
Brasil seen from El Sobervio, next to Rio Uruguay
Ruta 2, més mostres de la societat rural de la zona
Ruta 2, ain’t it a rural area?
Misiones, terra vermella i selva verda
Misiones, red land and green forest
Salto Acutí
Salto Encantado
Salto... bueno, uno más
Finalment, em vaig acostar a la meva última visita prevista a la província de Misiones, i última abans de saltar a
Pobres serps tant comprimides!
Poor snakes, enclosed in such a tiny space!
Jardín de los Pájaros
Casa de Suïza, aaiii... què deu fer
Viva España, COÑO! (Va per la meva mama, je, je...)
Oberá
A Oberá vaig començar a ser conscient que la convianció de omnis per l’Uruguai seria complicada, i que si em reunia amb el Trulli des del primer dia em faltaria temps per visitar tot el que volia... bé, sobre la marxa ja decidiré, vaig pensar.
L’Omni em va deixar a Colón, ara una vella coneguda meva, vaig pensar amb l’extranya sensació de que en un país tan nou per mi, pogués haver-hi ja indrets coneguts. D’allà vaig creuar el Pont Internacional General Artigas amb la bici, i vaig entrar al que era el tercer (ja!) país sud americà on posava el peu, Uruguai.
Puente Internacional General Artigas, Argentina – Uruguay
La primera destinació va ser RIVERA, una ciutat que comparteix avingudes i parcs amb la ciutat de “SANTANA DO LIBRAMENTO”, al Brasil, i des d’on creuant el carrer canvies de país, sense cap limitació.
El que em tenia més encuriosit, però, era conèixer la família de
Plaça central de Rivera
Parc compartit entre les dues ciutats i països
Avinguda compartida entre les dues ciutats i països. Quín costat és quin!?
Fos com fos, el cap de setmana volia estar a Montevideo, i gaudir de la primera “farra” en terres Sud Americanes. Així que el Divendres a la nit ja estava sopant a l’alberg “El Viajero” de Montevideo, on vaig conèixer moltíssims brasileiros (estan per tot argentina!), el Xavier, que viu per allà i treballa en temes de integració social, i 4 alemanys, el Nils, el Stephan, i m’haureu de disculpar que no recordi el nom dels altres, i que que fan una espècie de “objecció de conciencia” a BsAs, també amb temes d’integració social per a nens mitjançant uns tallers d’esports (Hockey, Handbol i Soccer).
Mercado del Puerto, genial per menjar
The german guys & me
Platges de Montevideo (al Río de
Montevideo beaches, in Río de
...i a la nit... la primera incursió als “boliches” (discos) Sud Americanes! Bé, que puc dir... la música, doncs típic, salsa, cúmbia, una mica de reggeaton i música electrònica. La gent, doncs simpaticota, com fins ara. I les noies... doncs s’havia de provar, je, je... Però només vaig aconseguir el mail i el telèfon d’una brasileira de Recife... que estan a Uruguai no té gaire sentit...
Far / Lighthouse in Montevideo
Gent ballant samba en un parc
People dancing “samba” in a park
La sabrina, una amiga de
L’endemà em vaig decidir a visitar la famosa ciutat “Punta del Este”, indret d’estiueig de les classes “ben estants” d’Uruguai i Argentina, i un orgull de modernitat pels uruguaians.
Ho entenc perfectament, però bé... a ulls d’un català, no deixa de ser un poble de platja com els del Mediterrani...
“Playa Brava” Punta del Este
Punta del Este
Playa Mansa, Punta del Este
Església, curiosament blava, de Punta del Este
Church in Punta del Este, in a funny blue colour
Lleó Marí (o és un llop marí?) a Punta del Este
Sea Lion in Punta del Este
I bé, el nom del parc que estava tancat no el recordo, i tampoc el puc buscar per internet, perquè aquesta merda de pc s’ha quedat sense barra d’inici, i no surt ni que li donis a inicio ni a res. Només puc utilitzar el word que és el que tinc obert. De fet, m’he hagut de canviar, perquè al pc anterior se li havien carregat els ports USB, i ningú s’havia preocupat de canviar-li. De fet, al darrera tinc la porta dels “Baños”, amb un cartell que diu, “No funcionan, porque los rompieron” ...però faltaria afegiri “...y nadie se preocupa de repararlos”. Bé, “esto es argentina”, com ja ens han dit diferents autòctons de la zona.
Restes de la muralla de la ciutat antiga de Colonia del Sacramento
Walls from the old town of Colonia del Sacramento
Carrer típicament portuguès de Colonia del Sacramento
Vistes des del far
Views from the lighthouse
Posta de sol / Sunset
Camí al Parc Natural, amb plantacions de Blat de Moro, Blat i el Mar
Camino al Parque Natural, con plantaciones de Choclo (Maíz), Trigo y el Mar
Al parc, simulant la torre de 75m que no vaig poder veure
En el parque, simulando la torre de 75m que no pude ver
In the park, emulating the 75m long tower I could not visit
I sense gairebé adonar-me’n, ja havia passat un mes. Així que tocava creuar cap a Buenos Aires, el que feia un mes havia estat el meu punt de partida. La ciutat que no havia visitat, perquè sabia que just un mes després allà trobaria el Trulli, i tenia molt clar que era millor visitar-la junts.
Igual que tenia clar, que sense tornar a casa, acabava un viatge. Que com tots s’havia fet curt. Un viatge en el que em va faltar temps per visitar, a cop de pedal, la costa est del Uruguai, Chuy, Punta del Diablo,
Bé, després de tot jo ho havia decidit reunir-me amb el Trulli des de la seva arribada. Per una banda, estava impacient per començar un nou viatge. Més fàcil i més complicat alhora, però el més important, amb algú que t’estimes (ieps! De maricon res, eh!? Ja podeu anar borrant aquest estúpid somriure de les vostres boques! ...o potser si...). I està clar, que un dels records més dolços del viatge que tancava, és que s’havia fet curt.
Sortint d’Uruguai
Arribada, novament, a Buenos Aires. Aquest cop per visitar la ciutat i reunir-me amb el Trulli
(ENG VERSION) Coming soon...
(CAST VERSION) Próximamente...
INFO PEL VIATGER / DATA FOR TRAVELLERS
Proximament... / Coming soon..
No comments:
Post a Comment