Un tros més de viatge, i moltes coses per explicar. El que més m’ha agradat d’aquest tram són els Esteros del Iberá, una reserva natural amb més de 60 llacunes amb illes de vegetació “flotants”, on hi pot haver animals com el Yacaré (un tipus de caiman) i el Carpincho (una foto val més que mil paraules), i també m’han agradat molt les ruïnes jesuítiques de Santa Ana i Sant Ignacio Miní.
“Carpincho”, el rosegador més gran del món, a una illa flotant de la llacuna Iberá“Carpincho”, in one of the floating islands in “Laguna Iberá”
Però bé, el primer va ser arribar a Mercedes, a la província de Corrientes, on l’Alba i jo vam decidir arribar en Omnibus, perquè tothom ens deia que eren més de 300km (4 dies a la bici) sense absolutament res a veure. Allà vaig conèixer la Núria, la primera catalana que m’he trobat al viatge, i que em va explicar moltes coses de la seva estada d’una setmana als Esteros del Iberá (xerrava més que jo! Increïble, no!?).
La Núria, una catalana trempada a prop dels Esteros del IberáNuria, charming catalan girl I met close to Esteros del Iberá”
L’etapa reina del que fins ara ha estat el viatge, va ser l’endemà dimarts 4/Nov. L’Alba i jo vam sortir de Mercedes a les 5.30h, quan encara era fosc, per recórrer els 120km per camí de terra que hi ha fins a Colonia Pelegrini, on es pot visitar la “Laguna Iberá”. Vam arribar a les 19h. I bé, com que no hi éreu per veureu, us diré que vam arribar tan frescos que els vam demanar si podien moure el poble 120km més al nord ;-)
Camí entre Mercedes i Carlos Pelegrini (Esteros del Iberá)
Route between Mercedes and Carlos Pelegrini
Allà vaig conèixer la Moro (guarda – parcs) i el César (conductor de barca) dels qui m’havia parlat la Núria, i el Federico, un home fenomenal de Goya, però que tenia una estància allà a prop, i la xicota, també molt trempada, a la colònia. Després de convidar-me a mate, em van arreglar un bon preu per quedar-me a dormir a “La Casa de la Luna”, i l’endemà vaig fer la ruta amb barca amb ells dos i 2 argentins més. Totalment recomanable. Jutgeu vosaltres mateixos:
Carpincho dins l’aigua
Carpincho inside Laguna Iberá
Yacaré a una illa flotant
Yacaré on a floating island
Varies vistes de les illes flotants
View of the floating islands
El Federico, de Goya, i jo
Federico, from Goya, and me
"Culebra" típica de la zona, molt difícil de veure-les. Vaig tenir molta sort!
Snake from the area, very difficult to see them. I was very lucky!
Per arribar a Posadas, la següent destinació, calia fer 160km (2 dies en bici, eh!? Ara no us penseu que com que 1 dia vaig fer 120km ja no tinc límits!). Alguna gent deia que cap problema. Altres que impossible, ja que 120km eren en camí de fang. Uns que els arribava mercaderia des de Posadas sense problemes. Altres, que feia setmanes que no els arribava res. Finalment, 2 conductors de “transfers” que si que havien fet el camí aquell dia em van dir que era totalment impracticable en res que no fos 4x4, però que l’endemà tornaven, un d’ells amb 2 austríacs, i que potser si eren piadosos deixarien que anés “a dit”, per dir-ho d’alguna manera, amb ells.
Així va ser (gracies Sr i Sra austríacs!) i va ser el dia que més m’he divertit en un cotxe. No, no, els austríacs eren avorrits de l’hòstia, però tot el camí de fang era un autèntic ralli. Amb la tracció 4x4, vam anar culejant, fent contravolant, encallant-nos 3 o 4 vegades... Encara maleeixo que la càmera estava amb la bici al darrera... el vídeo hagués estat espectacular.
Ah! Durant el trajecte també ens vam enterara que Obama havia guanyat les eleccions. Què!? És una cosa històrica per mencionar, no?
I bé, passat el ralli i entrant a la província de Missiones per la ciutat de Posadas vaig quedar totalment impressionat. Missiones és una província molt més pròspera, moderna i abocada al turisme de tot el que havia vist fins llavors.
Vistes generals de Posadas
Pont internacional entre Posadas (Argentina) i el Paraguay
International bridge between Posadas (Argentina) and Paraguay
Carrers amb terrassetes a de Posadas al fer-se fosc
Streets at Sunset, with people in bars outdoors
El canvi al dia següent, Dimecres 5/Nov, presumia ser interessant, ja que em dirigia a través ara de carreteres ondulades, cap a les ruïnes jesuítiques de Santa Ana i Sant Ignacio Miní, de gairebé 400 anys d’antiguitat.
Santa Ana està sense rehabilitat, amb les pedres caigudes i amb els arbres i la terra que l’han anat cobrint, excepte algunes parts com el pati central. Sant Ignacio està força més reconstruït, per tal de donar una idea de com eren aquests pobles.
Eren uns 30 en aquesta zona, distribuïts actualment entre Paraguay, Argentina i Brasil. Els van formar i construir en realitat els mateixos indis Guaranís, que podien arribar a ser 20.000 o 25.000 per poble, sota la direcció dels jesuïtes, tant sols 2 o 3 per poble. L’estratègia dels jesuïtes va ser aprendre guaraní i les costums, parlar amb els “Cacics” (caps de tribus) guaranís, sobre els avantatges de formar pobles (seguretat contra els atacs, en aquell temps, dels portuguesos, desenvolupament d’agricultura i ramaderia en contra de la inseguretat de dependre de la caça i recolecció dins la selva, etc.).
Estructura dels pobles jesuïtes. Pati central, escola, cases dels jesuïtes, església i cementiri al fons, i cases de guaranís al voltant de la plaça.
Common distribution of Jesuits villages. Central square, school, Jesuits houses, church and graveyard in the back, and houses for” guaranies” natives around the square
Plaça central de Santa Ana, cobert per terra
Santa Ana central square, covered by soil
Habitacions dels habitatges guaranís, ocupats per arbres i terra
Rooms from “guaranies”, covered by soil and trees
Escales per anar a l’església, a Santa Ana
Stairs leading to the church, in Santa Ana
San Ignacio Miní, plaça central
San Ignacio Mini, central square 
Església de San Ignacio
Church from San Ignacio 
Habitatges per a guaranís
Houses for “guaranies”
Entrada lateral de l’església al patí dels jesuïtes
Side entrance from the church to the Jesuits terrace 
Detall de la decoració
Decoration of the entrance
Buscant la millor ruta per arribar a les catarates de Iguazú, finalment vaig triar la directa, la que seguia la ruta 12. Més que res perquè em permetia arribar a visitar les catarates entre setmana, i visitar per exemple el “Salto Encantado” significava arribar al cap de setmana, quan hi ha més gent.
Així que vaig fer un “sprint” amb parades a Garuhapé, Montecarlo, Eldorada i Wanda, on es pot visitar alguns saltets d’aigua, un aquari amb les espècies del riu Paranà, orquidiaris, un laberint vegetal, i les mines de pedres semiprecioses.
Un dels “Saltos” que es troben per Ruta 12
Ruta 12 
Laberint natural a Montecarlo
Maze in Montecarlo
Plantació de “Hierba Mate” 
Dins les mines de Wanda (pedres semi – precioses)
Wanda mines (semi precious stones)
Fent el tonto per les mines de Wanda
Playing as a silly kid in Wanda mines
Aquest sprint va plantejar-me els primers dubtes sobre els avantatges de viatjar amb bici, ja que malgrat és sens dubte la millor manera d’apreciar el contrast entre la terra vermella i la selva, que et rebin bé i et preguntin d’on véns i on vas, i puc presumir que m’estic posant com un toro, la veritat és que és dur, t’obliga a parar a vegades allà on no pararíes, i per tant deixar-te un temps i uns calerons que t’anirien bé per visitar coses més interessants. Dubtes que he compartit amb el Trulli, i que davant de la seva empenta per continuar el viatge amb bici, jo també continuo! Però és qüestió de temps que l’Alba i jo ens separem. O això crec avui... demà, ja veure’m! Però està clar que són dubtes que bé hauré de recordar, no!?
Arribar a Iguazú va ser una explosió de joia, perquè sabia que al davant m’esperaven unes “cataratas” que no et deixen indiferent, i a les que dedicaré un capítol sencer. Si us cansa llegir tant, us hi poseu fulles! ;-) Noooo! Mireu les fotos i ja està! Que ja sabeu que jo encara que no m’escoltin no callo mai! Je, je.
(ENG version) Last thing I wrote was staying in Concordia. I left from there towards Mercedes by Omnibus, getting to a new province in Argentina, Corrientes. A much agro – farming area, where you seem to be brought back in time, as you still can see gauchos riding a horse and dressed in their traditional clothes. Obviously mixed with old noisy cars...
I was trying to hit “Ibera Marshes” Natural reserve, buth what really hit me was knowing I had to cycle 120km on a unpaved route with nothing but grassy land for cows. I checked for buses at first, but thne I said to myslf: “Hey boy, u r here 2 ride, ain’t ya?” So I left Mercedes at 5.30 in the morning (still dark) and got to Carlos Pellegrini, next to “Laguna Iberá” by 19h. Tired and thirsty I might say...
I knew Cesar there, a nice guy who gives tours ona a boat (Zodiac) in the laguna. Nuria, a catalan girl I met the day before, had told me about him. I also met Federico, the owner of a close “Estancia” (typical Argentinian farm), who gave me some good information about the area, and joined us to visit the “Laguna Iberá” the following day. If you look at the pictures above, I am sure you will agree this place deserves a visit, huh?
The tricky part is getting off Carlos Pellegrini. You have either, to go back to Mercedes (120km again!? NO WAY!!!), or to cycle for 160km north to Posadas (in the province of Misiones), on an impossible route if it rain, which actually happen...
But lucky me, an Austrian couple had book a 4WD van to take them to Posadas, and agreed to give me a lift. It is one of the best trips I have ever been on. The 4WD van was skiding on the mud all the time, cossing flooded areas... like a rally itself. I wish I had had my camera to record a video... did I say lucky? Sometimes do, sometimes don’t.
Anyway, arriving in Posadas was really a shooking picture. Opposite to the province of Corrientes, Misiones and specially Posadas are quite “in”. It is a modern city, with nice avenues full of well-kept green areas, people jogging, cycling or rolling up and down the “Costanera” (any avenue in the coast, either for sea or river coast line).
In Posadas I decided to go up rio Parana (ruta 12), in order to get to Iguazú Falls before the weekend, as it is more crowded.
So I went to the interesting Jesuits Ruins of Santa Ana, and the more interesting Jesuits Ruins of San Ignacio Miní. And followed the road stoping in Garuhapé, Montecarlo, Eldorado and Wanda, with some “saltos” (small falls), a natural muze, a small Aquarium to know about the fishes in rio Parana, and finally some mines of semiprecious stones in Wanda. All worth a visit if you are around, but not as interesting as to go on a visit from somewhere else.
This arouse some doubts about the convenience of carrying on travelling on bike, which I share with my mate Jordi. I’m never leaving Alba (my bike, for those who don’t know her), but I thing it is just a matter of time that Alba and me take separate ways, and rejoin back in Barcelona.
And hey! After all this hard thinking (yep, that for me is hard thinking... not very smart, you might say) Alba and me made it to Iguazú!
I’ll tell you Iguazú Falls deserve their own chapter. And so my next text will be.
(CAS version) Cambiando el asiento de la bici por el del Omnibus, llegué a Mercedes, en la provincia de Corrientes. Zona para el cultivo del arroz, tierra de gauchos y pastura para las reses. Y zona en la que se encuentran los Esteros del Iberá, un conjunto de islas flotantes de vegetación lo suficientemente densa como para que bichos de cierto tamaño como el Yacaré (una especie de caiman) o el Carpincho, un roedor del tamaño de un cordero (ver foto arriba), puedan vivir encima. Dicen que se parece al Pantanal de Brasil, pero con vegetación menos tupida, y agua menos turbia.
Armado de valor y con algunas dudas, decidí pedalera los 120km (si, si, 120km) que separan Mercedes de Colonia Pelegrini, en la vera de la Laguna Iberá.
A las 5.30h arranqué, dejando atrás una ciudad que a mis ojos permanece envuelta en un extraño tiempo antiguo, siguiendo un interminable camino acompañado únicamente por pasto para reses, hasta que a las 19h distinguí el centro de interpretación y la Laguna Iberá. Algunos pensaréis que llegaría sediento y cansado, pero yo voy a presumir de fuerza física y mental, y diré que llegué dispuesto a cruzar la Laguna nadando, cargando con Alba sobre el lomo ;-)
Me olvidé del esfuerzo hablando con César, de quien me había hablado Núria, la primera catalana que he conocido en el viaje, y hablando también con Federico. El primero es de la Colonia, y trabaja dando paseos a los turistas como yo en lancha por la laguna. Y Federico es de la ciudad de Goya, pero tiene una estancia cerca de la Colonia, y más importante, a su novia en la Colonia (qué boniiitttoo).
Con César y Federico realicé el paseo por la Laguna al día siguiente. Un bellísimo espectáculo para mí. Ved las fotos arriba, y juzgar vosotros mismos.
Verse capaz de hacer 120km anima a cualquiera, y en 2 días, con una parada en Galarza, me propuse hacer los 160km que separan Colonia Pelegrini de Posadas, capital de la provincia de Misiones.
Pero 2 conductores me aseguraron que el camino era impracticable en nada que no fuera un 4x4, así que aprovechándonos de la buena fe de una pareja de austriacos que había contratado el 4x4, al día siguiente Alba y yo vivimos un interesantísimo rally a medio gas, con el 4x4 derrapando y culeando, el conductor haciendo contravolante… Lo único malo fue que la cámara estaba atrás con Alba, y me quedé sin poder grabar una experiencia inolvidable.
Posadas me sorprendió. Es una ciudad moderna, con una bonita y bien cuidada costanera, con gente haciendo deporte y paseando animadamente por sus avenidas. Abierta al turismo, al igual que toda la provincia, según he podido comprobar conforme he avanzado por ella.
La vuelta al pedal sobre tierra colorada, me llevó hasta las ruinas jesuíticas de Santa Ana y San Ignacio Miní, dos pueblos cuyo origen se remonta casi 400 años atrás, surgidos, según cuentan, de lo que fue una curiosa colaboración entre jesuitas y guaraníes.
Los primeros eran tan solo 2 o 3 por poblado, y los segundos, los verdaderos constructores de los puebles, habiendo en algunos casos hasta 30.000. Los jesuitas aprendieron guaraní y se reunían con los caciques (jefes guaraníes) para organizar el trabajo en los pueblos. Los jesuitas conseguían evangelizar a los guaraníes, y estos conseguían conocimientos para desarrollar un poblado, en el que podían reunir comida y defenderse de forma masiva y más organizada ante los ataques de españoles y portugueses. Los pueblos crecieron alrededor de una plaza, estando a uno de los lados las viviendas guaraníes Standard, a otro la de los caciques, en otro el Cabildo, y finalmente la Iglesia y las viviendas de los jesuitas.
Dejé las ruinas con el objetivo de llegar cuanto antes a Iguazú, maravillado por los comentarios de quien te vas encontrando en el camino. La ruta por la 12 me llevó a visitar Garuhapé, su salto y alguno anterior, Montecarlo con su acuario de río y su laberinto natural, Eldorado, y las minas de piedras semi-preciosas de Wanda
Tres días sin demasiado que visitar, me llevaron a plantearme algunas dudas sobre las ventajas de andar en bici en países tan grandes. El viaje siguió con Alba hasta Iguazú, y con ella seguirá algún tiempo, pero puede que en un tiempo tomemos caminos separados.
Y bueno, que decir de Iguazú. La ciudad... pues una más. Pero las cataratas...!!! Wwwooowww! Merecen un capítulo a parte.
DATA FOR TRAVELERS / INFORMACIÓ PEL VIATGER
Concordia – Mercedes. 320 - 350km? $27
Mercedes – Carlos Pelegrini. 120km. Carretera de rípio. Plana / Llana / Flat. Possible en Bus, $32. 1 per day (12h Mercedes – C. Pelegrini; 17h C. Pelegrini – Mercedes)
Carlos Pelegrini – Posadas. 160km. Carretera de terra o fang en molt mal estat / Carretera de tierra o fango en muy mal estado / Muddy route in very bad condition.
Posadas – Santa Ana – San Ignacio Miní. 49 + 16km. Ruta pavimentada / Paved road. Pujadas i baixades continues / Up and down all the time / Subidas y bajadas contínuas.
Sant Ignacio – Garuhapé (camping del salto / little fall). 88km. Ruta pavimentada / Paved road. Pujadas i baixades continues, amb desnivells importants / Up and down all the time, some times steep / Subidas y bajadas contínuas, con desnivel importante.
Garuhapé – Montecarlo – Eldorado. 80km. Same Road / Mismo tipo de ruta.
Eldorado – Wanda. 50km. Same Road / El mateix tipus de ruta.
Wanda – Puerto Iguazú. 50km. La mateixa ruta, amb menys pendents i més suas / Same road, but less and softer ups and downs
No comments:
Post a Comment