Hola, buff després de molt de temps, tornem a la carregà amb el blog, doncs això que després de passar temps per Arequipa i voltants, em vaig dirigir cap a una de les ciutat més turístiques de tot Sudamerica, Cusco, i ben apropet la ciutat Inca més visitada de totes, Machu Picchu.
Allà al carreró de la Resbalosa vaig estar al hostal Samana Pata, amb el Carlos, el seu propietari ben enrollat i que no tenia cap problema a l'hora d'explicar-te com anar cap a algún lloc com tampoc per anar a fer algunes birres.
A Cusco i als voltants tens infinitats de coses a fer. Per començar, una passejada per la ciutat, la qual te molt a oferir, palaus, cases, catedrals, esglésies, antics murs inques, i buff moltes coses que et poden mantenir ocupat per molts dies. Ara, una cosa es clara, i es que es super turístic, el que suposa també una molestia per molts turistes, i es que els peruans, sense generalitzar, però si que una gran quantitat, només estan disposats a enganyar-te, el que fa que a vegades t'emprenyis o que perdis la paciència quan veus tant clamorosament que t'intenten enganyar, una gran taca per aquesta societat.
Entre passeig i passeig, doncs Eto'o, Messi, Iniesta i companyia, si senyor, estic parlant de la tercera Champions guanyada amb molta superioritat sobre el Manchester anglès, ufff, ja fa massa temps que veig el Barça des de països ben llunyans, però en fi, aquest any ha estat impressionant, el triplet, del que m'he perdut la final de Copa, a Copacabana, el partit de tornada contra el Chelsea a Rurrenabaque i el partit contra el Madrid, que el vaig seguir per ràdio des de La Paz, així que quan torni cap allà tindre que fer un bon repàs de la temporada, bé suposo que l'Edgar em podrà explicar sobre la eufòria barcelonista.
Al voltant de Cusco, també pots veure interessants pobles on va quedar ben reflexada la cultura Inca, ja que alguns dels llocs no van ser destrossats del tot per Pizarro i companyia, parlo de llocs tant bonics com Pisac, Moray, Ollantaybambo, Chinchero o la interessant visita a les Salines de Maras, que en certa manera em va recordar a les curtiduries del Marroc amb tot de diferents colors. Ara, si hi ha un lloc que passi per sobre de tots, aquest es indubtablament el archiconocido, Machu Picchu, al costadet del megaturístic poble d'Aguascalientes, però, sius plau, si hi aneu no passeu la visita per alt, és sencillament impressionant, encara que un encostipat bastant potent em va arruïnar una mica la visita, perquè vaig patir bastant.
A Aguascalientes vaig arribar després de passar per Santa Teresa i Santa Maria i pujar caminant per la via des de la Hidroelectrica. Un cop allà, moment per comprar el tiquet i fer servir el carnet d'estudiant i al matí següent a les 4 del matí cap amunt, per poder accedir al Huayna Picchu, muntanya que queda en front de les runes, tant present en qualsevol fotografia que vegis de la zona, i que tot i ser durillu també val molt la pena. La resta de la visita doncs impressionant, mes que per les runes, m'atreviria a dir que per tot el voltant, d'una bellesa excepcional. I una gran qüestió, ¿ perquè van anar a construïr aquella ciutat allà dalt? per mi, ben clara " aquests inques estaven ben boixos, només construien coses a les alçades. Bons pulmons debien de tenir".
De tornada a Cusco, vaig retrobarme amb el Huriol i va ser moment per prepara el trekking al Choquequirau, juju, quines compres vam fer tant divertides després de les birres amb el Carlos. Maleït dia quan vam decidir anar aquí, bé tampoc estava malament, però es que eren 6000m de desnivell acumulat en només 50km, el que vol dir molta pujada i molta baixada i qüasi bé res de plà, toma ya, ens vam cansar bastant, però la visita a les runes s'graeixen, i es que al contrari de Machu Picchu, aquí estàs sol, i es clar, la tranquilitat es una de les coses que mes s'agraeix quan visites un lloc d'aquests, i pots estar unes horetes sense res mes que escoltar la teva respiració, i ja podíem estar tranquils, ja, doncs el trekking no es gaire apte, bé, mes que trekking es escalada i de la dura, deu ni do, aqui si que puc dir un cop i mai mes, almenys amb la motxilla! Chao, tornem cap a Cusco, descansem una mica i deixem aquesta meravellosa ciutat i també dic adéu al altiplà, després de dies i dies, baixem a propet del mar on respirar no costa tant esforç, o si, degut al encostipat que portava que amb els dies va degenerar amb sinusitis.
Fotos: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment