Bé, aquesta segona visita a Cuzco ha tingut dues parts. La primera és la part "pre-i". Que podria ser pre-inca, però no. Perquè és "pre - Truyols i Adrian i Alex".
Té varies coses espectaculars. El primer que atrau la vista són els edificis colonials, pintats de blanc i colors alegres, amb molts balcons de fusta decorada amb gran elegancia, alçats sobre els impressionants murs de l'antigua ciutat inca, fets en forma de trencaclosques amb grans pedres, sovint polides i amb una lleugera inclinació cap a l'interior de les construccions, per resistir millor els terratrèmols. També és molt bonica la vista dels eterns sostres de teules vermelles, que es pot observar des de qualsevol dels carrers que suaument s'eleven al voltand de la ciutat, com qui segueix veritablement el camí des del melic fins a la panxa. I bonic i curiós, va ser topar-me amb el Marcel i el Jasper, que havia conegut a Santa Cruz. I és que al llarg del viatge, ja m'ha passat unes quantes vegades.
Cusco/Qosqo
Més fotos a: http://picasaweb.google.com/truyolsfkParlar de època pre-inca a Cuzco no té sentit, ja que careix pràcticament d'història abans dels inques. I fins i tot en època Inca, no es va tornar important fins que Pachacutec, a mitjans del s.XIII va decidir considerar-la el "melic" de l'imperi inca, i del món. I fixat el què va fer aquest home! Perquè amb la de turistes que hi ha, es podria considerar el "melic" gringo de Sud Amèrica!
Bé, doncs això, que en la topada casual a Arequipa amb el Trulli, l'Adrian i l'Alex, vam acordar que aquí ens veuríem. Després que ells visitessin Machu Picchu, és clar. I mentrestant, jo hem vaig entretenir per la ciutat.És bonica de veritat, i espectacularment ben conservada. Es nota la pluja continua de "nebots del tío Sam".
Té varies coses espectaculars. El primer que atrau la vista són els edificis colonials, pintats de blanc i colors alegres, amb molts balcons de fusta decorada amb gran elegancia, alçats sobre els impressionants murs de l'antigua ciutat inca, fets en forma de trencaclosques amb grans pedres, sovint polides i amb una lleugera inclinació cap a l'interior de les construccions, per resistir millor els terratrèmols. També és molt bonica la vista dels eterns sostres de teules vermelles, que es pot observar des de qualsevol dels carrers que suaument s'eleven al voltand de la ciutat, com qui segueix veritablement el camí des del melic fins a la panxa. I bonic i curiós, va ser topar-me amb el Marcel i el Jasper, que havia conegut a Santa Cruz. I és que al llarg del viatge, ja m'ha passat unes quantes vegades.
Cusco/Qosqo
Pisac i inici de la vall sagrada dels incasMés fotos a: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
Moray, laboratori agrícola inca
Més fotos a: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
Més fotos a: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
Ben a prop hi ha les Salinas de Maras, que funcionen des d'anys encestral. Bàsicament inunden "bassetes" amb aigua que prové salada de l'interior de les montanyes, i la deixen evaporar, en un cicle seguit de 20 o 30 dies. Llavors retiren tota la sal acumulada (Clorur de Sodi, NaCl, si recordo bé), i repeteixen el cicle. Fins que arriba el cicle de pluges, en que no hi ha manera d'aconseguir la concentració adequada. La major part de la gent, ho té com un complement a l'agricultura, encara que hi ha algunes famílies, amb unes 40 basses, que aconsegueixen viure d'aixó.
M'ho va explicar un noi que estava ajudant allà a el seu pare, tot caminant de tornada cap a Maras, ja que el sol es començava a pondre, i tocava tornar a Cusco.
M'ho va explicar un noi que estava ajudant allà a el seu pare, tot caminant de tornada cap a Maras, ja que el sol es començava a pondre, i tocava tornar a Cusco.
Salinas de Maras
Més fotos a: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
Ja sol, caminant fins a la parada del bus per la vall tot seguint el riu, vaig quedar de nou impresionat per la magestuositat de la vall, i el color que el sol impregna sobre tot el voltant. Em va semblar entendre perquè els inques van considerar la vall com a sagrada i el sol com el més gran dels déus. I em va invair la sensació de que, qualsevol capaç de dominar aquelles montanyes, també seria capaç de dominar el món. Bé, tots els mortals, inques i no inques, ens equivoquem, tard o d'hora.
Més fotos a: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
Ja sol, caminant fins a la parada del bus per la vall tot seguint el riu, vaig quedar de nou impresionat per la magestuositat de la vall, i el color que el sol impregna sobre tot el voltant. Em va semblar entendre perquè els inques van considerar la vall com a sagrada i el sol com el més gran dels déus. I em va invair la sensació de que, qualsevol capaç de dominar aquelles montanyes, també seria capaç de dominar el món. Bé, tots els mortals, inques i no inques, ens equivoquem, tard o d'hora.
I bé, així va arribar el día en que el Trulli, l'Adrian i l'Alex tornaven de Machu Picchu, i per tant, me'l vaig prendre amb calma, tornant a passejar per la ciutat, descobrint nous carrers i tornant a gaudir del bonic barri de Sant Blas.
No comments:
Post a Comment