Ja, per la Zona Cafetera, Eje Cafetero, on es produeix una gran quantitat de cafè, que va destinat bàsicament a omplir els magatzems, com no, dels Estats Units, però a diferència de Mèxic o Guatemala, que també son productors, aquí el cafè que pots consumir a les cafeteries està molt bo, potser si que són una mica mes fluixos que els que prenem per Europa, però molt millor que el dels països centreamericans, i es que un per aquí apren força del cafè, ja que tampoc sabia que el que consumim nosaltres arriba principalment d'Africa.
Un altre cosa que em va sobtar molt, es el paisatge, es brutal, tot de valls ben verds, i on per gran part es pot veure la famosa fulla de cafè, mentre algú que altre explica les seves històries pel carrer, i es que la gent per aquesta zona es molt amigable. Doncs per allà vaig estar a Armenia, que queda a prop del Parc del Cafè, que jo no m'ho pensava però es un rollu Port Aventura enfocat a la temàtica cafetera, i aquesta part està molt bé, ja que veus milers de plantes cafeteres i pots observar tot el procès que se segueix fins obtenir cafè, però el que no esta tant bé, es el parc d'atraccions en si, el que jo no m'esperava, i es que les atraccions son bastant dolentotas, però tot i així si estas per allà, es una interessant visita per passar el dia.
Així vaig fer ruta d'Armenia cap a Salento, poble "paisa" es com es coneix la gent de per aquí, i molt petitó, però amb molt d'encant, ja que es ben diferent a totes les ciutats i pobles colonials que havia vist fins el moment. Allà també es pot visitar finques cafeteres, i fer un minitour per els cafetals amb l'agradable companyia del propietari de la finca, i tant agradable que només erem jo i l'Adrien durant la visita. Aquesta visita si que em va acabar de deixar clar tot el procès d'aquest beguda fosca que tant consumim, des de la plantació, la recolecta, els tipus de fertilitzants naturals que fan servir, els tipus de grans de cafè, els aromes que es pot obtenir, com s'extreu el gra, el procès de secat, i un llarg etc..., tot plegat molt enriquidor i mes quan un es molt aficionat al cafè, cosa que sempre fa que mostris mes interès quan t'expliquen les coses, si no que li diguin a un quan esta a l'escola i t'expliquen mil i una històries que no t'interessen per res. De tornada cap a Salento, vaig veure una concentració de cavalls, i vaig pensar que es això? doncs resulta que a la gent del poble, quan se'ls hi pica, es reuneixen uns quants, monten a cavall i van de bar en bar bebent bastant, conclusió, festa asegurada, i potser alguna que altre caiguda del cavall, però es ben fàcil organitzar festes, mes encara, quan la gent esta disposada, i allà ho estan força. Per la mateixa zona de Salento, pots fer una visita a la Vall de Cocora, on pots observar les mes altes palmeres de cera de tot el món i segons em van dir per allà, orgull nacional de Colòmbia. Allà pots fer una curta caminata d'unes 4 hores però d'on pots gaudir de magnífiques vistes de tota la vall o tenir una agradable conversa amb la família que viu a dins del bosc, en una petita finca i de la qual, la seva filla treballa a Sant Pol de Mar, ufff, el món continua sent molt petit.
Doncs la ruta per Colòmbia continuava cap el nord, i camí de Medellín, doncs una curta parada a Manizales, ciutat, segons em van dir, que es la mes cara de tot Colòmbia, i es que tota la gent de pasta va a viure per allà, i la zona es ben maca, però el que es la ciutat en si no te gaires coses interessants, bueno poder el Once Caldas, l'equip de fútbol, últim guanyador del Clausura.
I ja sóc a Medellín, mundialment famosa per al Cartel Pablo Escobar Gaviria, ¿es viu o no?, per allà molta gent pensa que es viu, i es que per Medellín molta gent li te molt apreci per totes les obres que va fer per la gent mes necessitada, però en fi, el paio tenia molta plata, va arribar a ser el 7é home mes millonari del món, només ell sol podia pagar la deuta externa als Estats Units, o formar un partir polític o que se jo, mil i una mogudes. Allà també es troben les famoses gordes de Botero, el més famòs artista de Colombia. Allà vaig passar un parell de dies per El Poblado, la zona rosa o de festa de Medellín, i la veritat es que està molt animat, encara que com diuen per Colòmbia, los paisas no bailan, i es clar si ho compares amb Cali, allò es un altre món. Medellín també es conegut perque diuen que te les dones mes maques de tota Colòmbia, i bé, jo diria que tot l'eix cafeter mereix aquest honor. Allà Medellín vaig coneixer el narco Zacatecano, un noi mexicà de Zacatecas i que em va portar vells records de la meva estadía per Mèxic. A prop de Medellín també es pot fer moltes visites, jo en vaig fer una al Peñol, una roca ben gran plantada al mig d'una zona espressament inundada i des de la que tens una bones vistes de tota la zona plena de minillacs artificials, i ben a prop, el poble de Guatapé amb els seus alegres colors.
I això es tot de la Zona Cafetera, on el clima, es perfecte, només dir que a Medellín la consideren la ciutat de la Eterna Primavera, i no van equivocats, el clima es molt bo, i la ciutat, la que mes esta creixent en tota Colòmbia, cosa que fa que molts estrangers s'hi quedin a viure. Doncs res, anem cap al Carib, suposo que allà fara calor, la calor que potser no hi tingut en tot el viatge, anem a fer-hi un cop d'ull.
Fotos: http://picasaweb.google.com/truyolsfk/
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment