El primer que et sorpren, o no, jaja, es que fan servir els putus dòlars americans, bé, una mescla d'americans amb dolars americano-ecuatorianos, o sigui, de nou, a canviar de moneda i a fer-se amb el nou canvi. De primeres, l'Uri, l'Alex, l'Adrien i jo vam anar a petar a Cuenca, ciutat situada al sud d'Ecuador a unes 5 hores de la frontera amb Perú.
Només ser una estona per alla, ja vam poder comprovar que la situació económica es una mica diferent a la d'anteriors països com Bolivia o Perú, doncs la gent ja te mes transport privat o sigui més diners i ja no es viu el caos del transport públic pel carrer, com es podia viure als dos anterios països. Pel que fa al preu de les coses, és una mica car, pero només una mica de res, així que l'economia personal no es resentia gaire. El que si que es pot notar és un canvi en el carácter de la gent, es pot apreciar la diferencia amb el tracte que havíem rebut en anteriors països, i sembla com si fossin més amigables i pots xerrar amb ells sense tenir l'estigma de l'euro marcat a la cara. I és que tenin aquesta marca a la cara. En moltes ocasions només venen a tu per intentar treure't algun profit, el 99% dels casos, monetari, tot una alegria que aquí Ecuador això no sigui així.
Doncs això, que estem per Cuenca, ciutat, como no, COLONIAL. Toma ya! I és que això de colonial crec que se'ns quedarà gravat tota la vida en el cervellet. Doncs això, que Cuenca té tot el que es pot demanar a una ciutat colonial. Bon menjar, agradables parcs, tot molt net, una bonica catedral, una mica de turisme, res comparable amb Perú, noies boniques, edificis nets i colonials, ahhh, i bons hospitals, allá em van diagnosticar sinusitis, així que a cuidar-me uns dies.
CuencaMés fotos a http://picasaweb.google.com/truyolfk/
Un dia després les nostres vides semblaven que es tornaven a separar de nou, l'Alex cap a la selva, a Baños, l'Uri directe cap a Quito, i jo i l'Adrien cap a Quilotoa i el seu volcá, així que som-hi, a agafar diferents camins.
Després d'un bus mortal, mortal, de tan malament que condueixen, resultant de poques hores dormides, doncs l'Adrien i jo ja érem a Latacunga, i després de localitzar hostal, vam anar a la regió de Quilotoa, disposats a passar un parell de dies, peró finalment, degut a les males condicions del temps, només vam estar-hi per passar el dia, "ja que amb la meva sinusitis tampoc tenia ganes de quedar-me amb el mal temps", i per veure un parell de pobles i la meravellosa laguna Quilotoa i de comprovar com a les zones rurals si que es pot veure una mica més el carácter indigena del país, força desaparegut a les ciutats, tot el contrari de Bolivia. A la tarda ja érem per Latacunga, i allà, doncs res, un vol per la zona, escoltar crits de plaer d'alguna noia a l'habitació contigua a la nostre (és el que tenen les parets primes), i menjar una bona pizza i d'alla, preparats per Quito, on estava l'Uri.
Quilotoa Més fotos a http://picasaweb.google.com/truyolsfk/
Doncs això, al matí cap a Quito, i la veritat que força ràpid, només dos hores des de Latacunga, així que en un obrir i tanca d'ulls ja erem per allà. Vam anar a un hostal a només un carrer de la terminal de busos, així que genial, a mig matí ja estavem donant voltes pel centre de la capital, un cop més de la Unesco, però un cop vista, si que esta força bé, como no, colonial, però ja no es viu el caos que hi ha per països com Bolivia o Perú. Aquí el transport està organitzat, i tenen un rollu metro, que no és metro, és un bus, però es igual, és el metrobus, molt útil, i que t'acosta una mica a la organització europea. Doncs per allà, a donar voltes amunt i avall, veient quiteñas, gent jugant al·legrament per els parcs, carrils bicis (buff! quant de temps sense veure això!), fer un bon cafè a la zona de Mariscal, la zona de marxa de la ciutat, i també una pasta d'aquestes de pasteleria l'òstia de bona. Allà també em vaig retrobar de nou amb l'Uri, del qual m'havia separat el dia abans, així que de nou tornàvem a anar tres.
QuitoMés fotos a: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
Al caure el sol vam poder comprovar la festa per Quito i provar una beguda típica d'allà anomenada Canelazo, la qual era molt popular pel carrer, ja que tothom portava un gotet a la mà. La festa, a la zona de Mariscal, doncs no gens malament, aquí ja es comença a notar la influència de la salsa, buff, i és que els hi va ballar molt i molt, a veure com serà per Colòmbia, perquè crec que tothom balla com feia la gent per Mèxic.
A pocs quilòmetres de Quito també es pot visitar el monument del centre de la terra, on pots jugar a saltar d'hemisferi a hemisferi o fer parides varies per passar la estona. La dada curiosa es que esta desviat uns 100 metres de la realitat, ara no recordo si cap el sud o el nord, però vaja, tampoc és gaire important, ja que les mesures es van pendre fa forces anys, i avui en dia amb els GPS s'ha pogut comprobar el punt exacte.
Meitat del món (Ecuador)Més fotos a: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
Ecuador "lluvias mil", bé, la canço de Manu Chao sembla que no va ser gaire escoltada aquesta setmaneta, perquè tampoc vaig tindre gaires pluges. Ja per acabar, una visita a un nou mercat, en aquest cas Otavalo, al nord de Quito, res de l'altre món després d'haver vist mil i un mercats per tot SudAmerica.
OtavaloMés fotos a: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
Doncs res tu, apaga y vamonos, vamonos a donde? Cap a Colòmbia, yuju! Ja era hora, un país que tenim moltísimes ganes de conèixer, junt amb Venezuela, els dos que més, i és que tothom en parla meravelles, així que a veure que depara. I ha deixar enrera els putus dolars. Així que fins aquí Ecuador, poca coseta, només una setmaneta, no és suficient per conèixer un país, que també alberga les darwinianes illes de les Galapagos, o selva amazònica o platges o que sé jo boludo, només ser que el vaig creuar per el centre, per l'altiplà, i que després de Perú i Bolivia, doncs tenim ganes d'alguna cosa diferent, poder Colòmbia, anem a fer un cop d'ull.
Fotos: http://picasaweb.google.com/truyolsfk/
No comments:
Post a Comment