Ufff, quina calor, no se si ho podré resistir, més després de deixar el bus procedent del pol, no se si del sud o del nord, però de segur que es un autobus que ve d'algun d'aquells llocs. Així es, ja deixo la eterna primavera per ficar-me al bell mig de la calor mes absoluta, i es que l'arribada a Cartagena de Indias es un xoc bastant fort, allò sembla més Cuba que no pas la resta de Colòmbia, ja que la gent porta aquell ritme pausat o nul que la calor et provoca i que es contagia de persona en persona, fent les visites una cosa quasi be impossible i la búsqueda de llocs frescos com un tresor de lo mes preciat.
Doncs la cuba Cartagenera no esta gens malament, bé, de nou, un pot adonar-se del pas dels espanyols per aquest port de tanta importàmcia en el comerç internacional, ja que el que queda de la part antiga, tot el que queda dins la part enmurallada, te un toc molt espanyol com tants altres llocs de Sudamerica, si no, només cal recordar Potosí, Sucre, Arequipa, Trujillo i un llarg etc..., però que tot i això un es pot perdre donant voltes per els carrers amunt i avall passant hores sense adonar-se'n i escoltant salsa dels bars que hi ha per tot arreu, això sí, la visita s'ha de fer cap el tardet per evitar les calorades a dins de les muralles, doncs per allà no corre gaire l'aire, i a mes, en aquesta part del Carib, cap al tard sempre es gira una brisa marina que fa molt mes agradable un passeig, i es que ja dic jo, aquí el millor es viure de nit i dormir de dia per tal d'evitar el sol, però es clar, amb hotels amb ventidalors de poca potència, el dormir també es converteix en un petita lluita.
I com que fa molta calor i estic al Carib que millor que anar a veure les platges, així que cap a Playa Blanca, una de les platges que queda a prop de Cartagena, un pel turística però amb unes aigues molt caribenyes, i si un es queda a dormir per allà en alguna hamaca, doncs millor que millor, ja que el turisme es queda a passar el dia, i ja cap al tard la platja queda totalment buida, bé, només alguna gent de la propera població de Santa Anna que ofereixen des de massatges, a menjar, artesanies i alguna que altre interessant xerrada. Doncs res, allà vaig passar un parell de dies descansant, escoltant música i llegint algun que altre llibre, genial aquestes vacances de les vacances, ben necessàries.
Ja de tornada a Cartagena, vaig retrobar-me amb l'Uri que venia procedent de Cali i vam aprofitar per fer una mica de festa, que no esta de mes, i mes amb aquests rons tant bons que fan per aquí. Per cert, la rumba, res de l'altre món, bastant apagadot i amb persones bastant sospitoses durant la nit, i amb algún que altre americà en problemes.
Després de tot això. continuo direcció Venezuela, i el pròxim punt de parada després de passar per Barranquilla, va ser Santa Marta, allà on va morir el libertador "Bolivar" i deu ni do el temps que acabaria passant per allà, perque la veritat es que la ciutat tampoc te res de l'altre món, i a mes, si per visitar alguna cosa has d'estar sota el sol rostint-te com un pollastre, doncs queda l'opció de passar força estona per l'hostal, i es que a l'hostal Miramar he passat un agradable temps, entre els dos boludos de Cordoba (Argentina), que després d'estar viatjant des d'Argentina, doncs van decidir parar aquí i fer de cuiners, també tenim el Fabio i la Tamanaé que porten el negoci de buceig i organitza algún partit de fútbol força divertits, vaig tenir oacasió de jugar un parell de vegades, la primera vam perdre i la segona després d'estar tres mesos jugant, vam aconseguir guanyar amb un equip colombia-argentí-mexicà-català per 7 a 5 i com va dir el Fabio després de fer la foto d'equip, passarem a la història de futures generacions. Continuant amb la gent tenim els artesans Diego i Omar que porten respectivament 25 i 33 anys venen al carrer, el que dóna per moltes anecdotes, també tenim l'italià penjat, que parla sol i esta tancat tot el dia a l'habitació, crec que les drogues el tenen menjat, també hi ha Cristobolo Colon, l'home que ven fàntastics dibuixos, entre ells los 5 magnificos, jaja, que bo, i llavors esta tota la gent que porta l'hostal que després de tants dies d'estar per allà, doncs sempre passes una estona amb un o altre, total amb la calor que fot, el millor son les converses sota un ventilador.
Bé i pels voltants doncs platges, com Taganga, bastant lletjota i gringa, el Parc Tayrona, que si que es mereix una visita i el relax d'uns dies, això si, es bastant carot però sempre es poden fer trapis. Per allà hi ha un munt de boniques platges, senders per caminar "tot i la calor", i moltes hamaques per passar hores amb algun llibre o la musica, molt bo. El que no vaig fer va ser la caminata a la ciutat perduda, tothom diu que està molt bé, però si que ja estic una mica cansat dels trekkings, i aquest era de sis dies amb molta calor i probablament pluja, així que cap al mar, a realitzar un altre de les coses que realment volia fer, provar la sensació del buceig, i realment es brutal estar allà sota, en aquell món que per un es tant desconegut, i la veritat es que la experiència es totalment recomanable i aquí Colòmbia encara més, ja que els preus son bastant econòmics, així que amb la empresa de buceig del Rodadero i junt amb l'Uri i l'Adrien vam fer el Open Water, que et dona llicència per fer buceig arreu del món i a un màxim de 20 metres de profunditat, pero ja n'hi ha prou ja, tota la quantitat de peixos i coses rares que es poden veure es inhumà, i la sensació d'estar com lliure innigualable.
Per acabar ja amb Santa Marta, vaig passar els dies per les festes del Mar, les principals festes de la localitat, i ve, que puc dir d'unes festes al Carib, molta rumba i molt de ron, de noche y de dia, i 5 dies de festa on tothom surt de casa i es passeja sobretot per la costanera on es concentren tots els concerts i desfilades. Ara, aixo si, els pets que porta la gent son descomunals i si en el que portava de viatge no ho havia vist fins ara, doncs alla Santa Marta ho vaig veure, i amb aixo em refereixo a les baralles per el carrer, als insults, a l'emprenyementa d'uns i al riure dels altres, en fi, petites coses que tenen les grans festes, pero que no es digui, la rumba es la rumba aixi que s'ha d'aprofitar el temps, a rumbear.
Va arribar el dia de deixar Santa Marta, un dia despres de l'esperat, i es que la hueva al Carib es deixa notar i molt, i dels que haviem arribat alla, ja nomes quedavem dos, coses de la vida en menys d'una setmana m'havia separat de l'Uri i l'Adrien i els dos ja corrien per Europa, pero a mi encara em queda cami per endavant i ganes de coneixer altres llocs, aixi que amb el mexica, despres de recuperar la camara encara mes trencada, vam possar rumb a la Guajira, "pues orale mi carnal, andemosle a la Guajira, al Cabo de la Vela", i aixi primer rumb a Riohacha i llavors al Cabo de la Vela, on vaig coneixer el Manuel, Carlos y Vicente, de Sevilla o Sevija, molt catxondos tots tres, o a tres colombians mes, l'Oscar i la Maria de Bogota i la Pilar la paisa de Medellin, i alla vaig passar un parell de dies mes a la huevoneria del Carib, de nou dormint en hamaques, la manera mes facil de dormir a davant de les platges i mes alla la Guajira, o una brisa fa que no hi hagin mosquits i que a la nit es dormi realment be, i vam escoltar algunes histories, la gran majoria de gent de la zona que fa el transport de la cocaina amb llanxes rapides cap al pais del ex-Mr. Danger, i molts d'ells ja han passat mes d'una ocasio per la preso, pero es que un viatge d'aquests els hi reporta els mateixos ingressos que poden guanyar treballant uns tres anys a terra colombiana, i val a dir que la Guajira es l'extrem nord del continent sudamerica, i tambe una regio molt pobre poblada pels indis Wuayra i que es totalment diferent al que havia vist fins ara de costa, doncs es un auntentic desert amb els seus miratges i coses d'aquestes i amb aigues cristalines i transparents, vamos, un lloc ideal per huevonear una mica mes i veure la espectecular posta de sol, poder una de les que m'ha agradat mes.
Doncs res, toca hora d'anar cap a Venezuela, i aqui estic a Maicao, poble fronterer, com molts d'altres caos al carrer, bruticia, confusio, crits i coses d'aquestes, vamos, com les altres fronteres, ciutats sense llei, aixi que de nou despres de mesos, viatjant sol per aquestes terres, perque el mexica se'n va al pais paisa, a Medellin, a la Feria de las Flores, no el tio tonto no es, els de Sevilla crec que segueixen el mateix pais, crec que tambe saben el que es cou, i la paisa, pa que voy a ir alla, pues na, quedate relaja al sol, hija mia, que vamos esta pa moja pan, quija, sureños total! Pues aqui me tienes bien clavado en este cyber de Maicao escribiendo las ultimas lineas del pas per Colombia, i direccio a trobar-me amb el Max en nomes tres dies al pais bolivariano d'en Chavez, y es que por aqui huele a azufre, doncs res, amb moltes ganes de veure aquest nou pais, i mes acompanyat amb un amic de tota la vida. Et saludare amb una ma i amb l'altre em menjare aquest fuet que espero de terres catalanes, i es que el menjar d'aqui no esta malament pero los almuerzos populares, pues ya son un poco cansinos, jeje, aixi que el fuet sera un bona alegria. Aixi que que deiem, bueno, pues a Venezuela, a veure com esta el pais, de moment crec que no gaire be amb una inflacio de casi el 30% el que fa que el euro al banc valgui 3000 bolivares i al carrer puji fins a una xifra de 10000 bls, increible, de moment tantejare preus per aqui la frontera a veure com esta el tema, i es que Chavez esta muy loco, esta canviant el model capitalista que existia per el socialisme, que si, pues como no, amb lo amic que es de Fidel Castro i de Cuba, pues no te acuerdas Fidel, cuando tomabamos ron y esa chica se te acerco y te beso en la mejilla, te pusiste bien rojo.........para mas sintonize radio caracol, o escolti alo presidente, tant bon monoleg mai s'ha vist, apala, fins la propera, aquest cop si, amb en Bolivar vigilant la reraguarda.
Fotos: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment