Cap a Arequipa, la ciutat blanca, i a descansar, aixi ens ho haviem proposat amb l'Adrien, el noi francès, i es que ja portavem bastants dies per no dir mesos que no haviem parat per res del món.
La ciutat es molt maca, sobretot el centre amb molta notorietat d'edificis colonials, i es que l'antic passat espanyol esta ben present per tot arreu. Allà, a un hostalet va ser temps per llegir (acabar la catedral del mar, molt bona novela), escoltar música, veure pelis (angeles y demonios, no tant bona), i anar per últim dia de festa amb els nois danesos que vam tornar a trobar, i deu ni do quina festa, i es que les promocions a Arequipa son brutals, vam arribar a trobar 4 cuba libres per 10 soles, o sigui 2,5€, ja em diras tu, total, que tothom va bastant entonat, ara, la festa esta força bé. Un altre cosa bastant barateta a Arequipa son els menus populars, que vam arribar a trobar per 3,5€, fins i tot mes barat que Bolivia. Allà, després de quasi tres mesos vaig trobar a l'Uri de nou, i es que passejant amb el noi francès i la Alex, la nova noia alemana, de cop vaig sentir un crit i l'Uri va aparèixer corrent des d'un restaurant de per allà Arequipa i ens va explicar com havia estat el Cañon del Colca i que l'endemà anava a pujar el volcà Misti, i després d'anar a sopar vam quedar que ja ens trobariem per Cusco en uns dies.
Un altre de les bones visites a la ciutat es el convent de Santa Catalina, conservat perfectament i en el que es pot apreciar com podia ser la vida de les religioses que van viure allà a partir de l'any 1580, curiós veure com tots els carrers tenen noms de ciutat espanyoles.
Després de set dies a la ciutat blanca d'Arequipa, rumb al Cañon del Colca, un dels mes profunds del món, amb uns 3500m aproximadament, això depen d'on prenguin les mesures. Primera parada a uns banys termals al poble de Chivay, població d'accès al Cañon, i on vaig conèixer una agradable parella de Galicia. Els banys, com no, força relaxants. D'allà rumb a Cabanaconde, poble que dona accès al Cañon, amb un ambient ja força mes rural.
A partir d'aquest moment a patejar, primer cap avall, i això no m'agrada gaire perque caminar hores cap avall i després cap amunt, la veritat es que a mi se'm fa força pesat, encara que la bellesa del Cañon i algún vol de algun condor fan la caminata mes amena, tot i que poder va ser una de les caminates que menys he disfrutat durant el viatge, suposo que per alguna raó d'anims i es que quan viatges tants mesos tens alt i baixos i allà, precisament estava una mica desanimat, però tot i així vaig tirar endavant i encara que la baixada se'm va fer força pesada, l'altre part del Cañon em va agradar força mes. perque esta salpicat per tot de petites poblacions, que deu ni do quins cullons, anar a viure allà, on per sortir han de caminar la ostia, però en fi, per Sud America, m'he trobat molts pobles així, doncs el que deia, per l'altre costat em va agradar força amb els pobles que et vas trobant, i on vam estar a punt de quedar-nos a dormir a un, però al final, a la noia alemana no li agradava el allotjament i es que em sembla que Sud America no s'acosta ni de bon tros als ideals que ha trobat en el seu viatge per Australia o Nova Zelanda, així que ens vam encaminar fins a un oasis que queda dins de la gola, on evidentment es força turístic però esta bé per passar la nit.
Al dia següent no gaire història, com dos hores caminant cap amunt, si, tot el que havíem baixat el dia anterior. Un cop a dalt, descans, patatones, Coca cola per recuperar una mica i cap a Arequipa, i d'allà camí cap a una de les ciutat mes turístiques de tot SudAmerica, Cusco i el encara més famòs, Machu Picchu. Així que fins aqui, Arequipa, Arequipa, Arequipa, i els seus voltants, que en certa manera em van recordar algun punt del nord d'Argentina, encara que a Argentina els colors de les muntanyes son molt mes diferents, però tot i així una visita molt recomanable.
Fotos: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment