Després de la setmana Rosarina de relax, vaig empendre rumb cap a la vermella terra del sud-est argentí, per anar a veure una de les grans atraccions del nord argentí, les mes que conegudes catarates del Iguazú, i on el poble que em va donar acollida durant uns dies va ser Puerto Iguazú, situat a uns km de les catarates.
Només arribar, encara que cansadot, vaig aprofitar el temps per anar a veure la part brasilera de les catarates. Per anar a veurelas has d'atravessar la frontera, però va ser així una mica d'amagatotis, ja que hi havia una mica de cua i no vaig passar per els controls ni pel segell ni coses d'aquestes, com que la visita era només d'unes hores li vaig fer cas a un brasilero que hi havia per allà i vaig tirar endavant, sort que no hi havia ningún control perque el home del alberg em va dir que la multa per no passar per aduanes es important, però en fi, no va passar res.
La visita a la part brasilera, es com un gran mirador a les catarates, ja que queden bastant lluny però les vistes son bastant interessants sobretot quan arribes a la mirada de la mes famosa de les catarates, la garganta del diablo, i es que aquell lloc te un munt d'energia, i es el que el salt d'aigua es la ostia. A part de catarates, per allà i a un munt de papallones i especies animals desconegudes fins el moment com el coatí. Val a dir que les catarates són força turistiques, perque i a un munt de gent per tot arreu, allò sembla les Rambles, a sobre la calor que fot es inhumana, però inhumana de veritat.
Ja a la tarda vaig tornar a Argentina i a la nit vaig estar veient una pel·lícula amb uns francesos, bastant afrancesats.
El dia següent, dia per anar a la part Argentina de les catarates, o al parc temàtic argentí, perque tot esta superorganitzat, i si la part brasilera esta full, la part argentina ja es la ostia, a vegades a les passareles has de fer cua per veure les catarates, i es que la gentada que trobes fot por, encara que la visita val la pena, la sensació de tenir aquell cumul d'aigua davant teu es impressionant de veritat, i la vista de la garganta del diablo des de dalt es també innolvidable, tant que mi vaig passar una hora mirant-la. Fins i tot i a un tren rollu Port Aventura que et porta amunt i avall. Al final del dia vaig estar set hores allà, tot i la calor que feia, encara que durant mes d'una hora vaig estar amb una parella de Puerto Madryn fent uns mates i prenent la fresca en una de les moltes ombres que trobes per el parc. La dada curiosa del dia, es que vaig inventar-me una historia de que vivia a Uruguay, però el tio de la entrada no em va acabar creient, suposo que molta gent ho intenta per evitar un suculent descompte, ja que la entrada te un no gens economic preu de 60 pesos.
Ja cap al tard, vaig anar a veure la separació de fronteres que es pot observar des de el hito argentí on et queda a l'esquerra paraguay, i a la dreta brasil, força curiòs això de veure tres països a la mateixa vegada, i es que a Puerto Iguazú, poca cosa mes pots fer.
Al dia següent, ja vaig empendre rumb cap a Posadas, fent una petita parada a les missions Jesuitiques de San Ignacio Miní, on s'observa l'anterior vida dels guaranis, els habitants de la zona i com es va transformar a l'arribada d'alguns españolitos. La visita es interessant, tot i que la calor em va fer patir bastant, així que la vaig fer una mica accelerada.
Ja cap al tard, vaig fer un petit vol per Posadas i ja vaig agafar el bus cap a Tucuman, era hora de visitar el tant anomenat nord-oest argentí. Doncs som-hi cap allà.
Fotos: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment