Uueeeeee, ja era hora de cambiar de país i que millor que continuar cap al nord i entrar a Bolivia, famòs per el seu gran altipla, per tindre un index molt elevat de població indigena, per el seu president Evo Morales, per la fulla de coca "que no es droga" i perque sempre estas molt amunt, tant que a vegades seleccions com l'Argentina s'ofeguen jugant a la Paz i no foten 6, jeje.
Bé doncs l'entrada va ser per Villazón, que com moltes ciutats fronteres es destaca per la gran quantitat d'articles de tota classe que pots comprar per el carrer principal, on vaig aprofitar per comprar roba ja que anava una mica justet després de perdre algunes coses per el camí. Per aquí Bolivia vaig entrar amb l'Adri el noi francès i la Cynti la Americoargentina. Només creuar, primera situació boliviana, i es que hi havia un paro de 24 hores de transports, així que res, haurem de fer nit a Villazón, que no es que tingui gaire cosa, pero en fi, després de sopar i comprovar que els preus s'havien reduït completament a diferencia d'Argentina, vam anar a un karaoke a desfasar-nos una mica i a perfeccionar les nostres habilitats per el cant, i quan ja en vam tenir prou, doncs cap al llit del hostal, bastant ronyós i sense aigua, jeje, es nota que ja no es Argentina.
L'endemà després d'un viatge de milers de curves vam arribar a Tupiza des d'on vam contractar un Tour per el sud oest de Bolivia per uns 100€, tres nits i esperem que una bona excursió. Tupiza poble no te gaire cosa d'interessant, el mes interessant son els voltants, molt rollu pelis del oeste. El dia va ser de relax, així que bon moment per veure mes partits de Champions Barça 4 Bayern 0, i tristament Liverpool 1 fucking Chelsea 3.
Som-hi comença l'excursió amb la nostra cuinera Lupe i el conductor Rafael. De bon matí primers problemes, tenim un petit xoc amb un altre cotxe de la ruta, pero res serios, i després problemes amb el carburador que es tapa i ens fa parar varies vegades en la ruta, pero no passa res, la prisa mata. Al cotxe venen amb nosaltres dos danesos ben sonats i bastant joves de 20 i 21, i els cabrons van a fotre un viatge per mes d'un any, abans de començar la uni, no se si es gaire bo, aviam si decidiran no estudiar.
Bé l'excursió va ser genial, jo tenia una mica de por aviam com seria, pero en acabar puc dir que es una de les coses mes genials que he fet, ja ho podreu veure per les fotos, els paisatges inhumans, des de deserts, ni ha un que es diu Dalí, volcans, lagunes, pobles fantasmes, llamas, vicuñas, condors, i tot amb una gran companyia i de tant provant la fulla de coca o el té de coca, que tant amablement ens preparava la Lupe, encara que tampoc es nota res especial, poder si que t'ajuda amb la sorocha o puna o mes comuntment mal d'alçadaça, encara que no vaig tenir problemes ningun dia, no com altra gent que va patir des de mal de caps a vomits o una mica d'al·lucinacions i es que aixo de dormir cap als 5000 metres, es nota bastant, el que si que puc dir, es que vam fer una cursa de 50 metres a 5000m, i crec que per recuperar-nos vam estar com 10 minuts esbofegant.
Per el últim dia, un altre bomba, el salar de Uyuni, el salar més gran del món, es impressionant, veure un horitzó tant blanc, i el mes estrany, com hi poden haver illes com la de Incahuasi al bell mig del salar i ple de cactus. Bueno allà va ser bon moment per jugar amb la camara i fer fotos ben curioses amb la perspectiva que et dona un fons tant blanc. Ja cap al final del tour teniem que visitar un cementiri de trens, pero coses de Bolivia, no teniem benzina i era diumenge i a la benzinera no tenien benzina fins dilluns, així que res, després d'esperar 4 hores a Uyuni, el Rafael va poder aconseguir benzina al mercat negre i vam poder arribar a Tupiza ja ben de nit i força rebentats pero molt contents amb tot el que vam veure.
El dia posterior, dia per acomiadar a la Cinti, que tornava a Buenos Aires i per descansar, jaja, i tant que vam descansar, ja que a la nit vam anar a pillar el bus cap a Potosí i tot estava ple, així que ni modo, a passar una nova nit a Tupiza, i l'endemà a fer una petita excursió a cavall per els voltants, però del tot recomanable, amb un guia de 11 anys que no aixecava un pam del terra pero molt bona onda, i amb el que vam poder fer una mica el boig amb els cavalls i es que mai havia anat tant ràpid a cavall. Ja de tornada, a menjar, per els economics preus bolivians, un menu uns 1,3€, i la veritat es que no estan gens malament, i en acabat mes champions, Bayern 1 Barça 1, i increible Chelsea 4 Liverpool 4, contra el Chelsea, don't worry Liverpool, you will never walk alone, we are gonna take the revenge.
Bé doncs fins aquí per el sud, proximament cap el altiplà i cap a Potosí, ciutat minera i ben amunt a 4060m, però això ja serà en un altre capítol de fent una volta pel món, apa siau.
Fotos: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment