Hola gent, després de ja uns dies per Bolivia, passo a relatar una mica el que vaig coneixer per el centre del altiplà, on primer em vaig dirigir a Potosí famòs per la seva alçada 4000m, buff que m'ofego, i el Cerro Rico, que ja no es tan ric, però on la gent encara continua treballant, morint i guanyant miseries per un treball realment dur, crec que lo pitjor que he vist en la meva vida.
Per Potosí vaig estar amb una parell de noies d'uruguai força simpàtiques i amb les que vam recorrer els bonics carrers de Potosí on es pot observar la construcció que ja van realitzar els espanyols que venien a explotar la mina els primers anys, i on tot te un estil colonial força marcat. També, com no, hi ha esglèsies per tot arreu, mes influencies, ah, i advocats, increible la quantitat d'advocats que hi ha per aquí, Helena, no crec que tinguessis problema per trobar feina, i es que el fet de que hi hagi tant advocats es que gran part de la població no sap ni llegir ni escriure i la col·laboració d'advocats per resoldre tota classe de dubtes es fa força indispensable.
La visita a les mines es del tot indispensable per coneixer una trista realitat, encara que també molt dura, tant dura que el grup amb el que anava no vam poder finalitzar la visita, ja que una de les noies d'uruguai es va enfonsar psicològicament al veure tot allò i vam haver de sortir perque si no, poder l'haguessim haver de deixat allà dins. Abans però, passes pel mercat del miner, on pots comprar, coca, alcohol de 96º, que se'l foten, o dinamita, que qualsevol pot adquirir, potser que comencin la revolució.
El que es veu allà dins es com tornar a temps d'esclaus, jornades laborals que fins algún cas pot arribar a 30 hores, sense cap tipus de seguretat, on el dia a dia et va matant literalment per els gasos que vas respirant, o per alguns esfondrament que es produeix de tant en tant, milions de tunels, en alguns casos petitisims, on milions d'homes formiga es mouen sense parar, només amb una llum al cap i una bossa de fulla de coca que els hi serveix d'aliment i que fa que es mantinguin en estat de vigia constant, tot es manual, a pic i pala, fins i tot les vagonetes que pesen tonelades son tirades per tot d'homes i no tant homes, doncs també es veu algún noi ben jove, en fi, realment impressionant, i on la situació del turista es converteix en bastant delicada, doncs estar observant com fan aquell treball tant dur, no es gaire agradable.
Actualment s'extreu plata i estany, curiosa es la dada que molts minibusos que hi ha, son xinesos, i es deu al fet del enviament de plata cap aquell país. Molt abans els espanyols ja es van encarregar de buidar-la bastant, i es que la quantitat de plata que van treure es tan gran que diuen que podrien haver construit milions de coses només de plata. També curiós es el déu diable que existeix a totes les mines, col·locat per els espanyols, el qual els vigilava mentre estaven treballant i actualment, se li fan ofrenes de tabac o alcohol, ja que es el deu que els protegeix allà sota.
Bé, doncs com he dit, la visita la vam tallar per la meitat per el mal estat d'una de les noies, però tant fa, suficient per veure tot el que passa per allà sota, un món negre i desconegut, d'on moltes families no poden escapar per sous miserables d'un 6 US$ al dia, i on te n'adones un cop mes que a vegades ens queixem per autèntiques tonteries, inimaginable com a dia d'avui passen coses com aquestes.
Una de les coses que també he pogut observar, es com la part de població indigena del país, com passa a Mèxic o Guatemala, es la part mes abandonada de la societat hi ho pots veure molt bé, perque generalment son ells qui estant a totes les parades del carrer i a tots els llocs de venta "callejeros", esperem que amb un president indigena com Morales es reverteixi una mica la situació, i es que segons m'han explicat alguns bolivians, des de que es al poder, arriben moltes mes ajudes per aquests sectors de la població, diners que anys enrera se n'aven cap als rics del país, com passa a molts altres països.
Després de Potosí, cap a Sucre, capital constitucional i històrica de Bolivia, i ciutat blanca i es que la gran majoria d'edificis son de color blanc, i la veritat es que es força agradable. Per allà la veritat es que vam estar bastant de relax només voltant per els carrerons de la ciutat i vam aprofitar per celebrar el cumpleanys del Adrien amb els dos nois danesos que vam coneixer a Uyuni, així que relax i una mica de festeta, i el diumenge cap a visitar el mercat de Tarabuco, un dels mes importants de Bolivia, que dista a uns 70 km de Sucre, en un poble colonial de per allà al mig de les muntanyes, i que conserva la tradició de milers d'anys on tots els indigenes de la zona baixen a vendre les artesanies, cosa que em recorda una mica el mercat de Chichicastenenago a Guatemala.
Bé, doncs després d'aquest dies per el centre del altiplà i veure una de les cares negres de la societat boliviana, toca posar rumb cap a la capital del país, La Paz, així que pròxima connexió des d'allà.
Fotos: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment