Buff, buff, molts dies per La Paz, la capital de Bolivia, i es que des d'aquí es pot fer infinitat de coses, les possibilitats son ilimitades.
Comencem, però, per La Paz, el caos ordenat o no, m'agrada molt, molt mes que les veines Buenos Aires o Santiago de Chile, el carrer es un bullici constant, mercats per tot arreu, igual que gent que no se si surten de sota les pedres. A comentar també, les furgos colectives que porten a la gent, La Paz esta a rebentar d'aquests perillosos conductors que es van obrint pas a toc de claxón, es igual qui vingui o qui hi hagi, jo toco el claxón i tinc prioritat, si senyor, amb dos cullons. Bé, doncs com he dit es el caos, fins que no portes uns dies no ten fas creus de com la gent es mou per allà, a sobre amb el que costa respirar a uns 3600m, encara que els que tenen peles viuen a la zona sud, més avall i amb més oxigen, mentre que amb una volta per El Alto, la gran ciutat annexada a La Paz, veus perque els mes pobres viuen allà, al cel, a 4000m, on la falta d'oxigen separa les classes socials.
Bé doncs a la Paz, no se quants dies hi he passat, he tingut temps per tot, per anar a un restaurant que amb espectacle inclòs va sortir per uns 17€, tot una pasta aquí, es el que te anar amb un bolivià pujat al dólar que no al boliviano la devaluada moneda boliviana. També vaig tenir temps de fer un trekking increïble, uns dels que he fet que més m'ha agradat, comença a la Cumbre i s'enfila a 4950 metres i baixa en tres dies de caminata a uns 1000m al poble de Chairo, el canvi es radical, des de la neu perpetua a les yungas, boscos tropicals que reben una important quantitat d'aigua. Increible tot plegat, el canvi de clima, es brutal, també va ser brutal la meva gastroenteritis que vaig pillar, que em va deixar ben tort, imaginat amb uns quants quilos a l'esquena i anar corrent per tot arreu perque allò anava per dalt i per baix. Pel mig del camí també vas creuant petites aldees, amb una gent de los mes tímida que va mirant com passes i de la qual costa arrencar algunes paraules, encara que sempre trobes algu que altre que vol mantenir una conversa. Un cop finalitzat que millor que anar a Coroico a relaxar-se en una de les seves tantes piscines i amb un clima molt mes calurós que el de la Paz, i amb tota la colla de la caminata, danesos i francesos.
Que mes, que mes, doncs també una obra de teatre de Jesucristo Superstar a una universitat per el mòdic preu de 30 centims, poder la qualitat anava amb el preu. Un altre excursió que vaig fer va ser la tant anomenada carretera de la muerte, que també cau des de 4700 a uns 1500, fins el poble de Yolosa, que deu ni do, i el nom sel mereix ben be, encara que l'excursió tampoc es que m'agrades gaire, suposo que com que caminant ja havia vist al canvia de paisatge, i total per fer el descens per una carretera, si mes no, vaig veure els precipicis per on a perdut la vida molta gent, i es que la carretera es estreta de cullons i les caigudes al buit son bastant especteculars, fins i tot ha perdut la vida amb aquestes excursions amb bicicleta.
Allà La Paz, també vaig aprofitar per anar a veure un rollu lucha libre bastant divertit, aquest va tenir lloc a El Alto, la part pobre de La Paz, encara que tampoc o recomano gaire, veure un combat té la seva gràcia pero llavors al cap d'una estona, la veritat es que perd bastant el seu encant. Aquell mateix dia, amb els dos nois danesos i el francès voliem entrar a la presó i el que vam aconseguir va ser perdre 50 bolivianos després d'estar mes de dos hores donant voltes per els voltants de la presó i xerrar amb un penjat que semblava que ens tenia que aconseguir un rollu pase, però al final res de res, així que, que millor que un bon dinar per oblidar les penes, perquè el menjar no es com argentina però tampoc esta del tot malament.
Bé, i ja per acabar el meu periple per La Paz, vaig anar a pujar una de les muntanyes més conegudes per aquí Bolivia, el Huayna Potosí de 6088m d'alçada, tot un repte i una gran experiencia. Van ser tres dies molt divertits i també durs, per la dura ascensió fins el cim, com també per el fred que feia en el segon refugi, joder i que t'has d'aixecar a les 12 de la nit per fotret a caminar, però, un cop arribes a dalt, després de unes 5 hores caminant, la sensació d'estar allà dalt es increible, i veure la sortida del sol, encara que amb un fred bastant intens també es força indescriptible.
Doncs res això es el que i a de moment per aquí La Paz, perquè a hores d'ara es temps per anar a veure el Madrid Barça i es que últimament amb els partits que te el Barça doncs o combino una mica per anar coincidint amb els partits, esperem que guanyin. Apala fins la propera connexió, suposo que no tant bona com aquí La Paz.
Fotos: http://picasaweb.google.com/truyolsfk
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment