Està clar que hi ha altres salars, de fet, des de la distància i en companyia de la bici que vaig llogar, vaig poder veure el salar de San Pedro d'Atacama. Però senyors, el Salar d'Uyuni és el més gran del món, i està a una alçada de 3.665mts s.n.m. si no m'equivoco, així que ve es mereix una visita, no!?
Bé, de fet vaig fer un d'aquests "tours" turístics que em va agradar força. Venia una parella de japos molt divertits però que anaven totalment a la seva bola, i que no sé com sobrevivien al viatge sense parlar ni castellà, ni anglès, ni tan sols català (je, je..)! Vaig conèixer a l'Ann i el Dominich, d'Alemania, al Sean, de Canadà, i al Martí, de Manresa, el nucli fort de la terra.
I no ens oblidem del nostre conductor, el Rubén, que ens va portar el primer dia per les lagunes de colors, si no m'equivoco, la verda, la blanca i la colorada, entre altres. Els colors són espectaculars, així vist en viu, i es deuen a algues que viuen en els llacs. Igualment espectaculars em van semblar els flamencs que viuen a aquestes lagunes.
El primer dia també ens va portar a veure geysers, molt diferents als Geysers del Tatio que havia vist, en els que l'aigua es barreja parcialment amb lava magmàtica, i amb olors molt més intensos i desagradables... Aquests geysers eren el punt més alt de l'excursió, uns 4.800mts s.n.m... això comença a ser altura, eh!? Penseu que el camp base de l'Everest està a 5.400mts s.n.m., o el camp base de l'Aconcagua a 4.300mts... I és que l'altiplano, és molt altiplano...
Per sort, l'altura no em va afectar... perquè vam poder veure tots els efectes sobre el Dominich, que el van deixar planxat... espero que no m'agafi a mi cap dia. Perquè això va com va... avui no en tens, i demà t'agafa "la puna".
Amb el Dominich recuperat a base d'infusions de coca, l'endemà vam continuar la ruta per l'altiplano, amb més lagunes i més parets i roques per escalar pel camí, com el famós "arbol de piedra". Evidentment, el camí és dur, també pels cotxes, així que ens va tocar punxar, 2 vegades, una amb cada conductor, i és que al Rubén el va substituir un conductor no gaire simpàtic, per una història que no ve al cas, i que a l'inici ens va voler timar, portant-nos directament a Uyuni, sense passar pel salar. I és que Bolívia, i encara més Perú com ja ens havien advertit i vaig descobrint al llarg del viatge, està ple de timadors i cara dures... bé, no tot pot ser bo a aquesta vida...
Iiiii... va arribar el gran dia! A llevar-se ben d'hora, per anar a veure la sortida del sol des de la "Illa del Peix", al bell mig del Salar d'Uyuni.
Bé, la sortida del sol, i el salar, està clar. Que es pot dir... doncs espectacular. Tot. L'illa, els seus cactus centenaris, la sortida del sol, la blancor i duresa de la sal, l'extensió del salar, els reflexes del sol... i el millor era al final, que jo ho he pogut veure amb els meus ullets, encara que no en tinc fotos perquè es va acabar la bateria de la càmera... I és que al final hi havia un ditet d'aigua que cobria el salar, acumulada de les pluges dels últims dies, i el reflex en aquest cas és millor que el d'un mirall, i a l'horitzó es torna tot confús, és tot un mirall corbat on un mateix és el principi i la fi. Així és fàcil entendre la teoria espai - temps de Einsten... (o estic dient una burrada... je, je...)
Bé, a veure si consegueixo una foto d'algú perquè entengueu el que dic... Aquí, aquí!!!

I bé, l'excursioneta va acabar al poble d'Uyuni, que no està al Salar, però està prou aprop, i que té un cementiri de trens en desús, antics i rovellats, força curiós, i on vaig tenir el primer contacte seriós amb un poble Bolivia, amb les seves places i els seus mercats. Interessants, interessants! Però bé, hi haurà més mercats més endevant, així que potser ho deixi aquí!
1 comment:
Ole nen, t'ho estas passant teta!!!
Quins records més bons que em donen les fotos de Machu Pichu i la Isla del Sol!!!!! Aquí assegut a l'ordinador de la oficina, entre excels, autocad i programes varis un vola una mica al veure les teves fotos!!!!
Cuida't i segueix actualitzant el blog!
Una abraçada.
Gerard
Post a Comment