Primer, a veure la posta de sol des del "cerro", i per la nit a fer una copeta! ...grgrgrgr... interrompuda varies vegades per policia que et demana documentació. Però que cullons els passa!? Aaaahhh!!! És que demà ve l'Evo a fer un discurset!!! Per a la protecció del Llac i en favor de que sigui inclòs dins les noves 7 maravelles del món! Haver començat per aquí!!! Que haguéssim declarat que preteníem atemptar contra Evo per ser massa tou contra Mr. Ranger!!!
Bé, vam decidir passar de l'Evo, la política, pels polítics vam dir, i anar l'endemà cap a la illa del sol. Però sebla que el temps (fucking weather) es va posar de part de l'Evo, i quan ens vam llevar plovia. Teniu pressa!? Doncs nosaltres no. Al final, avui tindrem Evo per dinar! ...i demà Illa del Sol.
La visita de l'Evo!? Doncs un rotllo. Molta espera per acabar veient que els habitants de la zona són "sosillos", fer la foto de rigor, i arrencar abans no caure dormits!
Més fotos a http://picasaweb.google.com/truyolsfkVisitar l'illa del sol va ser molt millor, encara que els primers anomenats "mil graons" de la zona sud que et porten de la costa a la cresta, es fan realment cansats. Per la cresta, es pot arribar amb una caminada de 3 horetes a la costa nord. Tot plegat, maquíssim i, al final, relaxant!
Més fotos a http://picasaweb.google.com/truyolsfkAmb escala obligada a Copacabana, vam marxar cap a Puno, ja al costat peruà del llac. Qui m'ho havia de dir que tant aviat trepitjaria el Perú!
Encara que trepitjar, el que és sorprenent trepitjar, són les illes flotants dels Uros, fetes de "Totora", una espècie de canya que creix al llac. Primer creen quadrats de totora, retallats per sota les arrels, amb terra i tot, que sura, al ser les arrells i l'aire que contenen menys dens que l'aigua. Uneixen els quadrats, els fixen amb cordes i estaques en alguna part del llac i construeixen les cases i les barques. Així de simple i així de complicat. ...i així de turístic, com us podeu imaginar...
Més fotos a http://picasaweb.google.com/truyolsfkI ja que hi érem, doncs vam visitar dues illes més, Taquile i Amantaní. Durant la visita pots fer alguna caminada, fer el "gringo vestit de local", i conèixer gent. En el nostre cas, conèixer a la Raquel, la Ruth, el Raúl, el Mark i la Ophélie. Ah! i uns suecs que vam batejar com "Abba", pel "bailoteo" que es van fer l'endemà a la nit a Puno, quan ens vam trobar de festa. De fet, quin "bailoteo" i quins riures ens vam fotre tots! Vam ser els amos de la pista, les barres (de ball, eh!?) i del local!
I amb tanta festa... clar, no podia pas anar cap a Arica! On vas a parar! Això jo no m'ho perdo! I a més... la marató no estava previst córrela fins als 30 i tants, i a les altures de La Paz o Potosí no hi ha qui corri, per entrenar i endurir les plantes dels peus i tal. Bah! Em vaig dir. Per no acabar-la, millor segueixo amb tota aquesta gent cap a Cuzco (o Qosqo). I així em vaig deixar arrossegar!
No comments:
Post a Comment